22 de març 2007

Relats conjunts.


Bona nit de nou, aquí teniu la meva proposta dels Relats conjunts, la imatge com podeu veure és…fosca i ‘’desesperada’’ així que m’ha inspirat el següent poema, com ja és costum, espero que us agradi.



La desesperació és:

irracionalitat magna.

Impotència, tristesa,

solitud i feblesa.


Regust insuportable

fred i fèrric

que recórrer tot el cos

fins als llocs més inhòspits.


Pell blanca i insensible

com si de guix tractés.

Rostre i ulls freds

com si de glaç tractés.


La pèrdua d’un fill

ens torna naturals,

així som un perill

totalment irracionals.

14 comentaris:

millu ha dit...

M'en alegro que un colega químic (com un servidor) sàpiga trobar la vessant lírica de la vida. Molt inspirat el poema!

Uribetty ha dit...

Doncs Millu dic el mateix. I per una altra banda m'en alegro de trobar un colega químic - que hagi comentat - en la blogosfera.
Salutacions!

Mon ha dit...

gracies per posar unes pinzellades poetiques tant boniques als relats conjunts

Pd40 ha dit...

Carai, acabo de venir del blog del barbollaire. Quin nivell què teniu!! Felicitats!!

barbollaire ha dit...

Gran, company, gran.
Felicitats

iruNa ha dit...

Caram, quin tema més dur!! Ja ser que la imatge és punyent... però el que desenvoquen les teves paraules encara ho és més!! Però vaja, dins la cruesa del context, està molt ben tractat. Enhorabona!!
(per cert, t'he deixat comentaris als altres posts... val més tard que mai no? jeje)
una abraçada!

Uribetty ha dit...

Bona tarda a tots i totes.
Mon gràcies a tu per visitar el bloc i deixar un comentari com aquest, espero veure'ns per aquí!
pd40 felicitats per al teu post dels relats, m'ha agradat. I mercès per '' quin nivell''
Company Barbollaire, ja saps, poca cosa puc dir, si un poeta com tu diu que que és gran, ho creuré ( no vull dir que menyspreo les altres opinions )
iruNa, amb tu tinc feina! jaja, començo per al comentari d'aquí. El cert és que el poema és dur, però temia que no el tractés correctament, però per el que dius, ho he fet bé. El poema de la Fàbrica, sé que dibuixo malament, però tant com un nen? XD, però aquest ''impressionant'' ho compensa tot:p
l'altre poema comentat, no puc afegir res més, és cert que la poesia captiva de diferent manera a tothom, el cas més extrem i prenent com a exemple el ''Poeta del amor'' P.Salinas, algú que mai s'ha enamorat o ha patit una ruptura, difícilment podrà entendre la delicadesa dels seus poemes i les emocions ( que no totes son veritables ) que evoca els versos i estrofes.
Salutacions i una abraçada!

Joana ha dit...

Poder expresar en poemes el sentiment de la desesperació i de la pèrdua és com posar paraules al slenci.Màgic!
felicitats pel relat!

Uribetty ha dit...

El cert Joana és que costa escriure aquests tipus de sentiments, de pèrdua, abandonament.
Salutacions.

QL-bra ha dit...

Benvolgut quimic, el teu poema desesperat em causa fredor en el meu interior més endins...
Desesperació es quan ho perdem tot, menys el raonament. Si ademés perdem el raonament, ja es bojería. ¿Que en penses?

Uribetty ha dit...

Ql-bra crec que a priori, tot boig no és un desesperat.
El cert és que, com dic al poema, la desesperació és pura irracionalitat, el fet, crec, no és pas si perdre la raó és esdevenir boig, sinò si un subjecte és boig per col·locar-se una màscara de ''raó'' quan els homes ( incloent-hi les dones ) som irracionals.
Recorda que encara que la caixa de pandora sigui buida, mai serem bojos o desesperats, perquè continuarem sent irracionals.

SuNe_de_MiTjanit ha dit...

Mola

QL-bra ha dit...

Benvolgut uribetty,

Segons Nietzsche, els animals veuen en l'home us ésser igual a ells que ha perdut de manera extraordinariament perillossa el sà intelec humà, es ha dir, que veuen en ell l'animal irracional, l'animal que riu, l'animal que plora, l'animal infeliç i segons Oscar Wilde som irracionals perquè escoltem massa i ens deixem convencer per les idees dels demés amb una simple raó.
Jo intento fugir de les etiquetes i dels patrons definitis pels intel·lectuals, al cap i a la fí, qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra.

Uribetty ha dit...

Sune_de_mitjanit benvingut al meu racó!
Ql-bra com dius, el millor es intentar fugir i participar el mínim en aquests patrons que (ens) determinen l'home.
Salutacions.