Torno a passejar per el bloc, doncs poca cosa a dir...s’acosta la castanyada i no sé que faré, segurament quedar-me a casa...però com a mínim sortiré dissabte a la nit. Com et vaig dir iruNa el pròxim seria un poema, i aquí el tens. Espero que us agradi i fins la pròxima. Bona castanyada!
Vols que esdevinguem un sol cos?
Vols que besi la teva pell de canyella?
Abracem-nos, besem-nos, fusionem-nos.
Vols que fem d’una tarda, l’eternitat?
I de l’eternitat, un ball d’aromes i sabors?
Bona nit!
Fa dies que no postejo res. Per no perdre el costum no tinc temps, i aquesta setmana ben poc ja que s’acosten les exàmens parcials. Així que si em permeteu, us destrossaré les orelles ( o no ) amb una cançó de Rammstein, titulada Amerika, el propi clip parla per si sol. Així que us deixo escoltar la cançó fins al pròxim post. Que vagi bé!
Bona nit!
Fa uns dies
Per cert, avui pensant en això i m’han vingut al cap certs problemes fonètics amb el meme, un servidor no fa filologia però una cosa em va quedar clara al batxillerat, la fonètica. Per tant, com pronuncieu el mot meme? Com a [memǝ], [meme] o [mɜmɜ], per els que no recordeu o no sabeu fonètica ( si no recordo malament es pronunciaria ) mema, meme i mèmè respectivament. Jo voto per la tercera, perquè son una me.
Que vagi bé!
Bona nit a tothom!
Sembla que ha arribat el fred, o com a mínim a Badalona, perquè fa un fred que espanta, sobretot ara que acabo de treure el cap per la finestra. Bé termodinàmica apart, us deixo amb un petit poema inspirat precisament en la temperatura d’avui. Que vagi bé la resta del cap de setmana.
Besant-nos sota els arbres hivernals
despullats de ses fulles, i aquestes,
totes fràgils i fredes, mig trencades
sota els nostres peus, unes en front
les altres. Només tu i jo.
Passes silencioses per un camí desconegut
on sembla que de tant en tant hagi passat.
Però no l’acabo de reconèixer, és tot nou,
camí incognoscible, fosc, apagat, silenciós.
Cada passa ressona dins el cap, la meva ombra
em persegueix i no la puc aturar, em fa por.
Em fa por aquest camí desconegut per on
camino, passejo i corro. Tinc por, massa,
de perdre la guia i no tornar-ne a sortir.
Fa una setmana que no actualitzo i el cert és que no tinc temps, no paro quiet…a veure si arriba la calma, que ja seria hora. Us deixo amb un poema coma ja és normal en el bloc, espero que us agradi i fins la pròxima.
Abraçat per el record d’un
estiu que comença a acabar.
Paraules buides de significat
com totes les que van sortir
per aquells llavis tramposos.
Paraules embolcallades,
com les castanyes,
de mentides i fal·làcies.
Bona nit a tothom! Estic viu, encara no he acabat les pràctiques...així que fins dilluns el bloc estarà una mica abandonat. Estic fet caldo, no paro quiet, no estic per casa en tot el dia...en resum vull acabar les pràctiques per descansar.
Tema apart per aquells o aquelles que no vareu poder assistir a la xerrada d’Alfons López Tena a l’Espai Sarganata de Badalona us informo que el divendres
1, 2, 3 pica-paret,
1, 2, 3 ja.
I tots congelats
en el temps.
Ben quiets sense
moure’s, silenci…
algun somriure.
Silenci sepulcral.
Aquells temps tan
passats, estàtics i
difuminats.
Els enyoro, els vull,
els necessito, vull
tornar a ser vailet.
1, 2, 3 pica-paret,
1, 2, 3 ja.
I tots congelats
tornem a ser infants.
