Sexe entre matrassos i provetes.

Bona tarda a tots i totes, avui un post com alguns dels anteriors, com podeu veure, no és poesia, així trenco una mica la monotonia dels últims posts. Com sempre, espero que us agradi i vulgueu ser una mica més químics.

Sortia del Metro a les 9, mig adormit, no podia més. M’havia llevat a les sis, i un moment després m’estava fotent de fred a la dutxa. Ara davant la Facultat, avui toca pràctiques, la primera és un pet, separar aigua i alcohol…

Entro dins el laboratori, fot més fred que a la dutxa, per sort hi ha quelcom que canvia, la companya, una noia pèl-roja, més baixa que jo. Vesteix un jersei de coll alt, i uns pantalons ben estrets – com una botifarra penso, ai quina botifarra! Ens presentem, és el primer cop que ens veiem. És diu Carla.

- T’has llegit el procediment? – pregunta amb un somriure, d’orella a orella, mentre rossega la punta – la punta…- del bolígraf.

- Sí, sí ho he fet, no sembla difícil. Recordo que la vaig fer uns anys abans, de fet, no ho és – vaig dir, mirant aquell bolígraf, i el coll del jersei que ja estava baixat, es notava que feia calor.

Vam començar a muntar la pràctica, el termòmetre marcava 19ºC o 292 K i el vas de precipitats no marcava ni 20, faltaven uns 70 graus per a bullir…m’hi hauria d’acostar, al vas, així s’escalfaria més ràpid.

De cop la Carla diu, ‘’Tinc calor, Oi que en fa? ‘’ i es treu la bata blanca, un blanc nuclear, i descobreix sota el jersei, una camisa, oberta amb un escot, de forma exponencial. Dic que sí fa calor, i ella somriu, s’acosta i em diu a cau d’orella.

- Molta, ni t’imagines…- va dir mentre queia el bolígraf, sobre les meves cames – i encara ha de bullir l’alcohol.

- Doncs sí…encara falta i no podem comparar amb ningú…estem sols, així que…

Vaig callar de cop, m’havia mossegat l’orella, ara si que el termòmetre marcava 100ºC, o 373 K. En un moment estàvem tirats per el terra, fred, glaçat, però ja ens vam ocupar d’escalfar-lo. Ulleres fora, bata també. Comença a recórrer tot el meu cos, cada pam, notant com el termòmetre no marca 100ºC sinó uns 1000, 1273 K, continua amb els seus llavis per a tot el cos, el tou dels dits, la llengua, fins a tornar a mossegar el bolígraf – aiiii el bolígraf, aiiii!

De sobte em giro sobre ella, començo a calcular concentracions, a prendre mostres experimentals, de cada racó, per evitar l’error temut – el dels químics. Miro els seus ulls, blaus, desitjosos de continuar, repassar els càlculs de les dues funcions exponencials.

Entre tubs d’assaig i provetes, matrassos i varetes, àcids i bases, alcohols, òxids, encenedors i destil·ladors, el meu cos es dilueix en els seu, com el sucre en l’aigua, quina dilució tant dolça. Aixeco el cap, i miro l’experiment, 98ºC, ja s’ha evaporat i condensat l’alcohol. Li miro els ulls, i dic, canvio el matràs, no marxis. Sento que m’agafa, no vol que marxi, però ho faig, m’acosto al matràs, el canvio, ara caurà l’aigua poc a poc.

Miro a baix, als peus, i trobo la Clara agafant la vareta de vidre, el termòmetre, comença a pujar, ràpidament, 100ºC. L’aigua comença a caure al matràs, molt a poc a poc. Tots els moviments van d’acord amb el termòmetre, la vareta, l’aigua, lentament, comença a precipitar, una gota, dos gotes, tres…

La miro fixament als ulls, els hi puc llegir, diuen que acabi de precipitar l’aigua, ho desitja, ho vol, ho aconsegueix, el matràs acaba ben ple, com mai. No s’acaba, continua mirant-me, sense parar, així evaporarem el vidre. Així que em disposo a fer-ho, tornem al terra, un altre cop fred, glaçat, 0 K – ja me trobat el 0 absolut!

La Clara m’acaricia, somriu i em disposo a introduir el termòmetre dins l'altre matràs per comprovar la temperatura. El vidre es desfarà aviat, moviments lents i forts, intentant barrejar la dissolució fins l’infinit, l’espai intemporal, això és, un espai intemporal. Ulls desitjosos, mirades encantades, dissolucions extremes, fusions. Els ulls brillen com dos flames del ‘’camping gas’’, el vidre es desfà, i amb ell la Clara, desitjosa d’una altra pràctica, com jo, esperant la següent.

No penso oblidar aquesta magnífica pràctica, el cert és que segurament la ginebra escalfada produeix aquests afectes.