Resant o esperant,
ja no importa ni
la fe ni la raó.
Només importa saber,
que tard o d’hora…
tornaràs.
the one who saves me.
Wonderwall, Oasis
Ego sum qui sum
Feia temps que no parlava de política en aquest bloc ja que prefereixo que sigui més poètic que cap altra cosa. Però avui no puc, és superior a mi. Disculpeu les molèsties.
Primer de tot, felicitar aquells catalans i catalanes que han votat al PSC, FELICITATS, si creieu que defensaran els interessos de Catalunya anem servits, heu caigut dins la trampa espanyola i PSOEista, el bipartidisme radical.
Heu caigut dins la trampa de debats idiotes, heu caigut dins la fal·làcia que el PSOE és una alternativa al PP i bona per a Catalunya. Fals! Totalment Fals! En peta-zeta no ha fet res, absolutament res a favor del país, ha retallat un estatut de mans d’uns que es fan dir nacionalistes, encara no ens ha tornat els papers de Salamanca i així un llarg etcètera.
Cal felicitar al PSOE, sí, perquè cada cop estan més a prop de la dreta feixista i radical del PP, un partit anomenat d’esquerres que li te por a la dreta. Un partit que avui ha acabat de dinamitar la poca democràcia que hi ha a l’Estat Espanyol. Sí, partits minoritaris han desaparegut del panorama polític espanyol. Avui el senyor que te les piràmides de Gizeh a la seva cara s’ha quedat a gust. Tot i que de moment hauria de tenir cert mal gust de boca…ara per ara al senat tenen 47 senadors…el PP en te 80, per mirar-ho…
I parlant de senadors, he votat Entesa, sí, no he votat Arquè, un subjecte que deixa de ser alcaldessa a inicis de la legislatura no es mereix el meu vot.
Espanya cansa, la seva política també, i el seu bipartidisme radical més.