29 de novembre 2007

Infernal.

Bona nit, fa molts dies que no postejo, però com vaig dir en un comentari...he tingut una setmana moguda, examen i després entregar unes pràctiques...i també estudiar. Per sort la setmana està a punt d’acabar i he pogut dedicar una estona a la poesia, així que aquí teniu el poema. Espero que us agradi!


Sortim d’aquest infern que ens fan

anomenar realitat.


Una realitat cruel i pudent, on tot,

està cremat, fos, roent.


Una realitat on els pares maten els fills,

els fills maten els pares.


Un infern on tothom es mata amb tothom,

germans amb germans, un contra un.

23 de novembre 2007

Piano.



Tecles d’un piano

ja adormit.

Després de tant de temps

sens usar-lo,

recorda aquelles notes

melòdiques que un dia,

en van eixir.

18 de novembre 2007

Mad World

Sembla que faci una eternitat que no faig post i només fa 4 o 5 dies…el cert és que aquests últims dies s’han fet llargs. De tant en tant a un servidor li agafen atacs filosòfics per així dir-ho i posa en qüestió diferents temes de sa vida, aquests dies li ha tocat rebre a la poesia…i perquè? Doncs perquè tinc la sensació que sempre escric el mateix, és un peix mossegant-se la cua, i el cert és que no hi sé com tirar endavant. M’han dit que llegeixi, i això penso fer però a veure si te algun efecte. De mentre un servidor es dedica a qüestionar allò que pot, us deixo amb el vídeo d’una cançó que he descobert fa pocs dies titulada Mad World, de Gary Jules.




All around me are familiar faces
Worn out places, Worn out faces
Bright and early for the daily races
Going nowhere, Going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, No expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, No tomorrow


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World


Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
And they feel the way that every child should
Sit and listen, Sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, No one knew me
Hello teacher tell me whats my lesson
Look right through me, Look right through me


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World

14 de novembre 2007

Immaterial



Bona nit, com vaig avançar en el darrer post, torno a escriure poesia després d’uns dies de caos, desordre, pressa, nervis, treballs i exàmens, tot això dura des de el divendres passat…Bé no m’enrotllo més i us deixo amb el poema, espero que us agradi. Salut!



Ho sento però em dol

tot el que dius…

Em sento menyspreat,

dissolt, desintegrat,

desaparegut.

Immaterial.

13 de novembre 2007

30è Joc Literari.

Bona nit!

Avui el post és una col·laboració amb el 30è joc literari proposat per l’escriptor Jesús M. Tibau. Com podreu veure, aquest joc consisteix en identificar entre 5 o 6 fragments de l’obra Cròniques de la veritat oculta, de Calders. Aquests fragments amagats entre altres, escrits per el propi J.M.Tibau, estan repartits arreu de la catosfera i el joc consisteix en identificar quins són de Calders i quins no, un cop tingueu la solució, la podeu enviar al correu electrònic del company blocaire. Posteriorment amb tots els participants es sortejarà un regal. El fragment proposat és:

"Quina estranya sensació aquesta, la de notar els peus en remull mentre les cames es desinflen."


Avançant el pròxim post, penso escriure un poema, que ja toca, fins la pròxima!

12 de novembre 2007

Resisteixo.

Encara estic viu, prometo que quan tingui un moment escric alguna cosa decent, de moment intento entendre els apunts de classe, d’un subjecte ( perquè no pot ser professor ) que no segueix cap mena d’ordre en les explicacions, no apunta formules necessàries per a resoldre problemes, i en aquests en concret, ni els resol, els deixa indicats amb lletres i a córrer. Us deixo amb la demostració de l’equació de Clausius-Clapeyron per a gasos ideals

dP/PdT = ΔHv/RT2 =>

ʃP1P2dP/P = ΔHv /R ʃT1T2dT/T2 =>

ln(P2/P1) = ΔHv/R· (1/T1-1/T2)

07 de novembre 2007

No hi ha res a fer.



No, no hi ha res a fer.


Sí, i tant, sempre,

per petita que sia, es pot fer

alguna cosa que et salvi.


No, ja no, s’ha acabat.

Ja he tocat fons, i sembla

que ja no en sortiré,

no sé si perquè no puc

o perquè no vull.


No, no hi ha res a fer.