30 de març 2007

Ja no et tindré.


Bona nit a tots i totes, avui poema nou, després d’una tarda de sexe-químic, el contrari. espero que tot i les lletres següents, el poema us agradi, i tant de bo, us captivi.



Sé, ara, que no et tindré

mai més, ja no podré

xerrar o besar-te,

pensar o mirar-te.


Cada moment que passo,

inacabable, sembla en va.

Moments basats en simples

suposicions, esperances,

en va, inacabables.


Vull restar impassible,

objectiu quasi impossible,

en la foscor de la nit,

tenebres dels meus malsons.


No vull ser un amic,

no m’ho diguis, per favor,

diguem, el contrari,

‘’ T’odio, òdiem per fer-ho’’


Fes-ho, per favor, així,

acaba-ho així, ràpid,

indolor, incolor.

T’odiaré, per fer d’un plaer,

un joc salvatge, ferotge.


No em parlis si no vols,

no facis creure el que no vols.

Ves-t’en, marxa, ara, ara,

ho has aconseguit.

No t’estimo,

T’odio.

7 comentaris:

Tals ha dit...

És tan bo com trist, és un dels poemes més llargs i no per això té paraules sobreres. Molt bo, m'ha agradat, poeta!

Uribetty ha dit...

Moltes gràcies Tals^^
El cert és que el poema és trist, la situació ho val.
Salutacions!

kimi ha dit...

uri tiu es BONÍSSIM!!!!!!!!!! nuse xk xo mi sentu reflectit en el protagonista.... :P

QL-bra ha dit...

Uribetty, tens un "noséque" que em recorda a Miquel Martí i Pol. T'ho dic de tot cor. Potser ja coneixes la seva obra, però deixam que t'envii un dels seus poemes. Es diu Ara és demà

Ara es demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'amfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Joana ha dit...

De l'amor a l'odi hi ha un pas...
Aixx aquests moments!! Que passin aviat!
una abraçada!

Uribetty ha dit...

Kimi...sobren les paraules, i més si és ''boníssim''
company Ql-bra sé que conec l'obra de Martí i Pol, però aquest poema no el coneixia, tot i això, el poema val la pena. Per cert, aquest ''noséque'' m'ha captivat.
Joana és cert que només hi ha un pas, petitíssim, per sort, tard o d'hora el superem.
Salutacions!

iruNa ha dit...

Sempre m'agraden les teves paraules, però quan parles de sentiments tant profunds, d'emocions com la que relates... és quan em captives de veritat. És que són tant certes, tant properes, tant tangibles... Enhorabona pel poema!