Bon vespre a tots i totes, de nou un altre poema, com veureu, canvia una mica la temàtica, la poesia és aquest cop, espero, com no, que us agradi i comenteu tant com vulgueu. Una salutació.
El poeta escriu
negre sobre blanc,
diferents significants
amb petits significats.
La poesia és interpretació,
subjectivitat, fora objectivitat!
Poesia són substantius i adjectius
totalment – oh, un adverbi! –
Tu, bell amic o amiga.
Tu, lector, ets el mestre,
l’intèrpreta, l’adjectiu
dels meus joves versos.
Tu, bell lector, els llegeixes
i els interpretes, no llegint-me,
sinó llegint-te.
Les teves emocions, pensaments,
la semblança entre
tu i jo.
5 comentaris:
És estrany però crec que tots ens podem llegir en els teus versos...petons poeta!
Doncs Tals si és així com dius, m'en alegro molt, suposo que la gràcia dels poetes, si em permets que em consideri un d'ells, és poder transmetre sensacions als seus lectors i també que s'hi vegin en els versos.
Una abraçada!
Serà que la poesia com l'amor i l'amistat no té edat? I no caduca ni per bella ni per vella.
Bona nit jove poeta!
Doncs com dius Joana, l'amor i l'amistat no tenen edat i tampoc caduca. I la poesia serveix per expressar aquests sentiments entre altres, és clar.
Una abraçada!
Doncs crec que tens molta raó Uribetty!! I això justament és el que converteix la poesia i l'art en quelcom màgic i especial, perquè esdevé únic per cada persona!!
Publica un comentari a l'entrada