Un pont.
El pont
que ens portava
al cel, de cop
es va trencar,
en
dos.
I enfonsats
sota la runa
ens vam quedar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
5 comentaris:
A veure si s'enganxen un bon grapat de musclos i et fan companyia, i així d'aquí un temps, quan vulguis anar a la superfície, podem fer el vermutet.
La veritat és que cada dia fa més por que aquest pont que ensenyes es trenqui...
Escric en català perquè he llegit que viu a CATALUNYA i passo a presentar-me: Sóc un professor xilè de literatura, admirador de la llengua catalana, faedor de versos i gran lector... m'he permès escriure aquestes ratlles per tal de començar unba corre`pondència que m'agradaria fos enriquidora, tan per a vostè com per a mi mateix...
Escric versos, com he dit però els faig en català, per això és que tinc dos blogs:
www.jfguixols.blogspot.com (versos en català)
www.munoztigre.blogspot.com (versos en castellà dedicats a les meves filles)
Una abraçada des de XILE...
Bona idea Doe, sobretot el vermutet ;)
Salut!
Doncs sí Carquinyol, espero que el rehabilitin aviat.
Salutacions!
Encantat de rebre la seva visita Leonel Muñoz Tigre.
De ben segur passaré per el bloc.
Per cert, pot tutejar-me.
Una abraçada.
Però no es podria tornar a construir aquest pont? és que fa peneta això que expliques...
Publica un comentari a l'entrada