16 d’octubre 2008

Adéu.


I tot marxa, fuig, desapareix.


Unes passes que un dia marcaven

l’arena i prometien un retorn,

es dissoldran sota l’aigua.


I tot haurà marxat, fugit:
desaparegut.



13 comentaris:

XeXu ha dit...

I què impedeix que aquests passos puguin tornar altre cop?

Carquinyol ha dit...

no necessàriament, si abans els hi fas un motllo de formigó !!

Rita ha dit...

Sempre n'hi haurà unes altres... :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

però el record de les petjades mai s'esborra

iruNa ha dit...

El present és així d'efímer... està ple de "holes" i "adéus" que venen i van!
una abraçada!

Doe ha dit...

Breu, contundent i preciós, encara que el missatge sigui tristot.
Torna-les a marcar al lloc on eren les velles. O tira molletes de pa.
No deixis que pergui el camí. Sempre s'acaba tornant

Anna ha dit...

Sempre pots seguir les passes que queden en el record... Jo ho intento.

http://annantibcn.blogspot.com/2008/01/petjades.html

Cesc ha dit...

Sí, uns passos s'esborren però uns de nous es poden tornar a marcar...

NeoPoeta ha dit...

Uau... impressionant i colpidor :)

Uribetty ha dit...

Xexu responent en termes químics, que en el poema s'hi fa esment, trobar la calor per concentrar la dissolució i obtenir el solut.
Salut comapny!

Però no seria contaminar la platja Carquinyol? :P
Salut!

Això espero Rita, això espero.
Un petó.

Cert Jesús m. Tibau.
Salutacions.

Aleshores iruNa espero que tinguem més "holes"
Una abraçada.

Gracies doe, per aquest comentari.
Salut!

Ara hi vaig Anna.
Una abraçada.

Benvingut al meu racó Cesc.

Neopoeta :)
Un petó ben dolç.

Anna ha dit...

Tot, tot marxa, tot neix i tot mor. Però mentre això no passa, no hi ha res millor que "empaparte" d'allò que estimes per a quan les petjades desapareixin, quedi dintre teu PER SEMPRE, l'essencia.....
Una abraçada.

Joana ha dit...

Les emprentes no s'esborren i l'energia "només" es transforma...No és així???
Aixxx que tot sembla que desapareix després de l'estiu!

Uribetty ha dit...

Anna tindré en ment el teu consell.
Una abraçada.

És així Joana ;)
L'estiu...aixx...l'estiu...