02 de novembre 2008

Partit en dos.



Un pont.

El pont

que ens portava

al cel, de cop

es va trencar,

en

dos.


I enfonsats

sota la runa

ens vam quedar.




5 comentaris:

Doe ha dit...

A veure si s'enganxen un bon grapat de musclos i et fan companyia, i així d'aquí un temps, quan vulguis anar a la superfície, podem fer el vermutet.

Carquinyol ha dit...

La veritat és que cada dia fa més por que aquest pont que ensenyes es trenqui...

Leonel Muñoz Tigre ha dit...

Escric en català perquè he llegit que viu a CATALUNYA i passo a presentar-me: Sóc un professor xilè de literatura, admirador de la llengua catalana, faedor de versos i gran lector... m'he permès escriure aquestes ratlles per tal de començar unba corre`pondència que m'agradaria fos enriquidora, tan per a vostè com per a mi mateix...

Escric versos, com he dit però els faig en català, per això és que tinc dos blogs:

www.jfguixols.blogspot.com (versos en català)

www.munoztigre.blogspot.com (versos en castellà dedicats a les meves filles)

Una abraçada des de XILE...

Uribetty ha dit...

Bona idea Doe, sobretot el vermutet ;)
Salut!

Doncs sí Carquinyol, espero que el rehabilitin aviat.
Salutacions!

Encantat de rebre la seva visita Leonel Muñoz Tigre.
De ben segur passaré per el bloc.
Per cert, pot tutejar-me.
Una abraçada.

iruNa ha dit...

Però no es podria tornar a construir aquest pont? és que fa peneta això que expliques...