01 d’abril 2008

Amb sabates noves.


Com un nen amb sabates noves,

començo a fer castells de fum.


Oblidant que camino dins una

penombra incerta.


Com un nen amb sabates noves,

tanco els ulls i somio.

10 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Espero que quan les penombres s'esvaeixin el fum dels castells no molesti aleshores !!

;)

Sergi ha dit...

No hi ha millor manera de començar les coses noves, amb il·lusió i ganes, i sense pensar on ens portaran, que si no no es gaudeix igual.

Déjà vie ha dit...

somia pq potser demà no tindras sabates noves pero la penombra s'haurà esvaït.

Jesús M. Tibau ha dit...

Tots som xiquets amb sabates noves, quan ens aixequem cada matí. O ho hauríem de ser.

rhanya2 ha dit...

I jo crec que sé quins són aquests castells...
;)

Joana ha dit...

De fet , Uri, la vida transcorre entre el somni i la realitat, entre el que volem i el que desitgem...
M'agraden les sabates "noves"! ;)

Uribetty ha dit...

Carquinyol espero que sí ;)
Salut!

Estic d'acord amb tu Xexu!
Salutacions.

"Pos" jo vull les sabates noves Déjà vie...:(
Un petonet.

Jesús m. Tibau ho hauriem de ser.
Salut i força!

Violette benvinguda al meu racó!
M'hauràs d'explicar com ho ha sabut!
Un petó.

Bona afirmació Joana.
Per cert, també tinc unes vermelles!
Una abraçada!

NeoPoeta ha dit...

El pitjor qde quan tens sabates noves es que creus que les teves passes seran més segures i menys doloroses, i que el teu camí es dibuxarà menys incert...

Que tens el món sota els teus peus.

Però ho sento. No és cert.

Uribetty ha dit...

Neopoeta no cal que ho sentits, és així.
Un petó ben dolç.

M. J. Verdú ha dit...

Cada vegada m'agrada més el teu blog. Tant de bo es compleixin els somnis...