Ego sum qui sum
Com un nen amb sabates noves,
començo a fer castells de fum.
Oblidant que camino dins una
penombra incerta.
tanco els ulls i somio.
Espero que quan les penombres s'esvaeixin el fum dels castells no molesti aleshores !!;)
No hi ha millor manera de començar les coses noves, amb il·lusió i ganes, i sense pensar on ens portaran, que si no no es gaudeix igual.
somia pq potser demà no tindras sabates noves pero la penombra s'haurà esvaït.
Tots som xiquets amb sabates noves, quan ens aixequem cada matí. O ho hauríem de ser.
I jo crec que sé quins són aquests castells...;)
De fet , Uri, la vida transcorre entre el somni i la realitat, entre el que volem i el que desitgem...M'agraden les sabates "noves"! ;)
Carquinyol espero que sí ;)Salut!Estic d'acord amb tu Xexu!Salutacions."Pos" jo vull les sabates noves Déjà vie...:(Un petonet.Jesús m. Tibau ho hauriem de ser.Salut i força!Violette benvinguda al meu racó!M'hauràs d'explicar com ho ha sabut!Un petó.Bona afirmació Joana.Per cert, també tinc unes vermelles!Una abraçada!
El pitjor qde quan tens sabates noves es que creus que les teves passes seran més segures i menys doloroses, i que el teu camí es dibuxarà menys incert...Que tens el món sota els teus peus.Però ho sento. No és cert.
Neopoeta no cal que ho sentits, és així.Un petó ben dolç.
Cada vegada m'agrada més el teu blog. Tant de bo es compleixin els somnis...
Publica un comentari a l'entrada
10 comentaris:
Espero que quan les penombres s'esvaeixin el fum dels castells no molesti aleshores !!
;)
No hi ha millor manera de començar les coses noves, amb il·lusió i ganes, i sense pensar on ens portaran, que si no no es gaudeix igual.
somia pq potser demà no tindras sabates noves pero la penombra s'haurà esvaït.
Tots som xiquets amb sabates noves, quan ens aixequem cada matí. O ho hauríem de ser.
I jo crec que sé quins són aquests castells...
;)
De fet , Uri, la vida transcorre entre el somni i la realitat, entre el que volem i el que desitgem...
M'agraden les sabates "noves"! ;)
Carquinyol espero que sí ;)
Salut!
Estic d'acord amb tu Xexu!
Salutacions.
"Pos" jo vull les sabates noves Déjà vie...:(
Un petonet.
Jesús m. Tibau ho hauriem de ser.
Salut i força!
Violette benvinguda al meu racó!
M'hauràs d'explicar com ho ha sabut!
Un petó.
Bona afirmació Joana.
Per cert, també tinc unes vermelles!
Una abraçada!
El pitjor qde quan tens sabates noves es que creus que les teves passes seran més segures i menys doloroses, i que el teu camí es dibuxarà menys incert...
Que tens el món sota els teus peus.
Però ho sento. No és cert.
Neopoeta no cal que ho sentits, és així.
Un petó ben dolç.
Cada vegada m'agrada més el teu blog. Tant de bo es compleixin els somnis...
Publica un comentari a l'entrada