28 de març 2008

Resant o esperant.


Resant o esperant,

ja no importa ni

la fe ni la raó.


Només importa saber,

que tard o d’hora…

tornaràs.


You’re gonna be

the one who saves me.

Wonderwall, Oasis

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Si es té la certesa que tornarà, l'espera es pot portar molt millor

XeXu ha dit...

Que tinguis sort company, i quan torni, no la deixis tornar a marxar.

Citant Wonderwall em pots, ja ho saps.

iruNa ha dit...

Oi, oi, oi... quina foto més xula, quin poema més contundent, quina cançó més brutal!!!! Uribetty, no sé com t'ho fas que sempre et superes!

estrip ha dit...

resant que s'acabi l'espera o esperant que algú resi per ella?

Uribetty ha dit...

Espero que sigui així Carquinyol ;)
Salutacions!

Xexu s'intentarà...però les coses s'escapen com l'aigua en les mans...
Continuaré citant Wonderwall.
Salut i força!

iruNa espero superarme cada dia ;)
Una abraçada!

Suposo que la primera estrip.
Salutacions!

Maria Jesús ha dit...

Preciosos versos. Si ha de tornar, l'espera valdrà la pena