Resant o esperant,
ja no importa ni
la fe ni la raó.
Només importa saber,
que tard o d’hora…
tornaràs.
the one who saves me.
Wonderwall, Oasis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
6 comentaris:
Si es té la certesa que tornarà, l'espera es pot portar molt millor
Que tinguis sort company, i quan torni, no la deixis tornar a marxar.
Citant Wonderwall em pots, ja ho saps.
Oi, oi, oi... quina foto més xula, quin poema més contundent, quina cançó més brutal!!!! Uribetty, no sé com t'ho fas que sempre et superes!
resant que s'acabi l'espera o esperant que algú resi per ella?
Espero que sigui així Carquinyol ;)
Salutacions!
Xexu s'intentarà...però les coses s'escapen com l'aigua en les mans...
Continuaré citant Wonderwall.
Salut i força!
iruNa espero superarme cada dia ;)
Una abraçada!
Suposo que la primera estrip.
Salutacions!
Preciosos versos. Si ha de tornar, l'espera valdrà la pena
Publica un comentari a l'entrada