22 de març 2008

c/ Abraçades.


Vine al meu costat

i no passis por.


Abracem-nos en aquest

petit carreró que comunica

un món amb un altre.


Vine al meu costat

al carrer de les abraçades.

13 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

Que xul·lo... m'ha agradat molt

Es molt dolça, aquesta poesia, molt maca ^^

Un petó!

(per cert, pròximament s'inaugura un nou blog de la NeoPoeta... Estàs convidadíssim!

Joana ha dit...

Aquests carrerons tan estrets conviden a abraçar-se... Preciósa la metàfora!
Una abraçada Uri! I bona Pasqua!

XeXu ha dit...

Ei, si això del carrer et funciona, ja m'ho diràs, d'acord?

Tals ha dit...

Ei que jo de petita vaig estar a aquest carrer, que fort!!! Sí, sí i era tan petita que podia allargar els braços i tocar amb cada mà un costat del Carrer de les Abraçades. M'ha agradat el poema, m'has portat records d'una onfantesa molt dolça. Petonets, poeta vimbonidenc?

iruNa ha dit...

Carrers estrets, abraçades, cossos caminant frec a frec, mirades properes de complicitat... paraules dolces i tendres.
(un post preciós)

Déjà vie ha dit...

abraçam fort, jo fare el mateix.

Uribetty ha dit...

Gràcies Neopoeta!
Ja estic esperant aquest nou blog:P
Un petó!

I tant que conviden, val la pena fer-ho.
Una abraçada!

Prova-ho Xexu! Ja veuràs que sí, però ha de ser en aquest carrer ;)
Salut i sort!

Que fort Tals! Poeta vimbodinenc...no...poeta badaloní i adoptat per Vimbodí.
Un petonet!

iruNa només puc dir, gràcies.
Un petonàs!

Doncs Déjà vie...prepare't :P
Un petó ben dolç.

NeoPoeta ha dit...

Ober i inaugurat!

http://bonesvibracions.blogspot.com

els 3 ultims missatges!

Passa-ho!

Un petó dolç ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

No és que sigui fàcil abraçar-se en aquest carrer; és imprescindible!

Uribetty ha dit...

Ja m'hi he passat Neopoeta!
M'agrada força jeje.
Un petó.

Jesús M. Tibau estic d'acord amb tu, sempre és podria anar sol...però millor ben acompanyat.
Salutacions.

OhCapità ha dit...

mmm, ... per caminar agafats de l'ànima, un al costat de l'altre.
Un carreró per assaborir.

Una abraçada!

Uribetty ha dit...

Oh capità...per recomano assaborir-lo, llàstima que és curt, però bé...si és intens i curt val la pena, no?
Salutacions.

Maria Jesús ha dit...

Com pot arribar a ser de meravellosa una abraçada!