05 de desembre 2007

L'Anastàsia.


Passeges per casa, amb aquelles sabatilles

de quadres, ja gastades pel temps, com tu,

com mostra ta pell, ja marcada pels anys.


Arrossegues els peus, cansats, sense forces

de continuar aquest llarg trajecte, que sembla

no tenir fi, sembla que ja no puguis descansar.


“Qui ets, qui és ton pare?”

Dius cada cop que em veus.

“Qui ets, qui és ton pare?”

Tens la mirada perduda.

“Qui ets, qui és ton pare?”

Ja no recordes qui ets.


Repeteixes, cada dos

per tres,

que arribi l’Anastàsia.

“Amb lu bonica que és!”


Et mires al mirall, i ja no et reconeixes,

et preguntes qui és aquest estrany,

amb aquests cabells blancs, i tant mal afaitat.


“ Jo sí tinc classe, mira –senyalant les sabatilles

de quadres, ja gastades pel temps, com tu –

aquests mocassins, són fantàstics”



“El pare aprofita una esquerda en aquests bucle infinit

per explicar que amb una pastilleta en tindria prou,

una pastilleta d’aquestes que et donen i s’acaba tot,

i descanses per sempre més. En diu l’Anastàsia.

És ben clar que sap que es refereix a l’eutanàsia.”

Quim Monzó, Mil Cretins.

14 comentaris:

Tals ha dit...

Uribetty, em sembla que aquest canvi d'estil està esdevenint molt positiu. El poema m'ha encantat, per ser tan tendre, arriba fins i tot a emocionar, de debó. Segueix amb aquest nivell, eh! Un petó dolç ^^

XeXu ha dit...

Jo de poesia no n'entenc, em sap greu, també li ho dic a en barbollaire. Però he vist que has afegit un trosset d'en Monzó, i m'ha fet molta gràcia. Això compta com un vot extra perquè em llegeixi aquest llibre concret? Ho hauré de tenir en compte.

iruNa ha dit...

Els teus poemes sempre em deixen sense paraules... però és que aquest és un post sublim. Tractes un tema molt dur i complicat des d'una tendresa admirable. M'ha agradat molt, de veritat! I estic totalment dacord amb la Tals (per variar.. jeje) segueix així!!!
una abraçada ben forta, m'has fet entendrir.. me catxis!!!

Déjà vie ha dit...

Molt bó el relat, si senyor. Tematica força difrent q d costum. M'agradat molt.

NeoPoeta ha dit...

Que bo, que bo, que bo.

Molt xulo, de veritat, m'agrada molt.

Provocaq un somriure tendre cap a un tema que tots sabem que algun dia ens tocara patir... i li treu duresa i n'hi afegeix alhora... Molt bon poema!

Molts petons!

barbollaire ha dit...

Gran, company, gran!
Molt bo!

Felicitats!

I sobretot, no deixis aquest camí, ja veus que és "vox populi"

Una abraçada!

Uribetty ha dit...

Gràcies Tals, intentaré seguir així, intentant emocionar :P
Un petó ben dolç.

Xexu si pots llegeix-lo, està molt bé.
Salut!

Gràcies iruNa, si el poema t'ha deixat sense paraules, el teu comentari em deixa a mí sense jeje.
Una abraçada ben forta!

Déjà vie sí és diferent, i sembla que ha anat força bé, ja ho posaré més en practica.
Una abraçada!

Neopoeta ja no tinc paraules, i més amb la teva reiteració jeje. Tens raó, un tema dur i que possiblement, tard o d'hora patirem.
Molts petons!

Company Barbollaire, ara sí que no tinc paraules, només dir que seguiré aquest petit camí que està apareixent.
Una abraçada ben forta!

barbollaire ha dit...

Company, t'he deixat una cosa a casa.

Espero que no et molesti.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Encar l'he de llegir però ho faré.
N'he sentit bones crítiques. Potser massa real i tot... la vida en el geriàtrics...
Gràcies Uri!
I Felicitats pel premi! ;)

Uribetty ha dit...

No em molesta pas Barbollaire ;) Més aviat al contrari.
Salut!

Joana doncs el recomano, fa una setmana que només el llegeixo al metro i estic apunt d'acabar-lo, un llibre interessant i curtet.
Un petó.

Mandungui ha dit...

Bo, bo, bo!

:D

OhCapità ha dit...

Avui, després de molt pensar en passejar o no per la xarxa de blogs, he decidit fer-ho. He anat "clicant" fina arribar al teu blog. M'ha sorprès i captivat, ... deixant-me sense paraules. Gràcies per escriure un poema amb aquest sentiment.

JPS.

LoveSick ha dit...

Brutal el final amb el text del Monzó, i m'agrada moltissim el to melancòlic del text, na mica com jo amb la meua relació amb la mort

Uribetty ha dit...

Gràcies mandungui! Sembla que esteu tots d'acord!
Un petó.

oh capità benvigut en aquest racó i m'en alegro que t'hagi agradar el bloc. Per cert no em molesta pas l'enllaç.
Salutacions.

Lovesick també crec que el final amb el trosset de Monzó impacta.
Salut!