04 de desembre 2007

Little L, Jamiroquai.

Torno a passar per aquí de nou per postejar un vídeo, aquest cop permeteu-me canviar el rock i passar al funk, sí, sí, escolto funk, hauria d’haver nascut fa uns 40 anys per portar pantalons acampanats i camises estrafolàries, però no va ser així. Bromes a banda, us deixo amb una cançó de Jamiroquai, concretament Little L de l’àlbum A funk odyssey.
Espero que us agradi.




There you were freaking out
Trying to get your head around the fact that
Me and you and love is dead
See how I'm trippin' out
'Cos you can't decide
What you really want from me

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

There you were shouting out
Cranking up your altercations
Getting upset
In your desperation
Screaming and hollerin'
How can this love
Become so paper thin
You're playing so hard to get
You're making me sweat
Just to hold your attention
I can't give you nothin' more
If you ain't givin' nothin' to me

Don't you know that

You make love you, love you baby
With a little "l"
Why does it have to be like this
I can never tell

Seems like you're stepping on the pieces
Of my broken shell
'Cos you make me love you
Love you, with a litlle "l", you know
That's the way you make me love you, yeah

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"...

6 comentaris:

LoveSick ha dit...

Ei, el Jamiroquai és més que rock o funk, és ell mateix... me'n alegre d'haver trobat un bloc tan sucós... mmmm... vaig a menjar una mica i a continuar llegint

Joana ha dit...

mmmmm.... de la meva època! Si sí, jo portava pantalons acampanats i camises estrafolàries i..era la reina de la pista amb aquesta cançó!
Gràcies Uri per el video! ;)
Un petó!

Tals ha dit...

Ehhh és guapa la cançó, el ritmet m'agrada força, la trobo divertida i recordo haver-la escoltat fa ja temps, m'encantava el senyor del barret (jo ja apuntava maneres xD).Un petonet!

XeXu ha dit...

Bé, no sé si a en JK se'l pot anomenar funk. A ell li agrada, però deien que fa acidjazz, i jo ho trobo més encertat. Sigui com sigui, no cal ser un viejuno per gaudir d'aquesta música, i d'en JK menys, molt bona tria la cançó.

iruNa ha dit...

I tant que ens agrada, a mi al menys sempre m'ha agradat la seva música!! gràcies per compartir-la amb nosaltres!
m'encanta l'estètica del videoclip.. jeje!!

Uribetty ha dit...

Lovesick benvingut al meu petit racó! I espero que sigui tant sucòs com dius ;)
Salut!

Ostres Joana! Ja en som dos...ara que els pantalons de tant en tant els porto una mica acampanats!
Un petó ben dolç!

Tals sí que està bé la cançó! Si no...no l'hauria posat...:P
Un petó!

Doncs Xexu ho deixem com a funk-acidjazz? I així està tohom content ( tant ell com la crítica ). I tens raó, la canço és bona, potser no la millor, peró sí de les bones.
Salutacions!

Ja aniré penjant cançons si tant a agardat iruNa ;)
Una abraçada ben forta!