Tecles d’un piano
ja adormit.
Després de tant de temps
sens usar-lo,
recorda aquelles notes
melòdiques que un dia,
en van eixir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
14 comentaris:
Doncs apa, a dedicar-se a reeixir les notes del piano, que ja és hora ;)
Bien,bien!! poema i foto enginyosa!
Jo crec que tot piano sempre despren alguna melodia, encara que sigui en el record...
Molt bonic, com sempre!
Per cert, la foto és teva? és que em sona molt el lloc...
una abraçada de bona nit!!!
Molt bo, company! Molt bo!
Felicitats i endavant!
Vénen ganes de tocar-les, aquestes tecles!
Carquinyol per suposat que hi dedicaré una estona ;)
Salut!
Estic d'acord iruNa, sempre desprenen melodies. La foto no és meva, però el de la foto, sí xD. Està feta al pati del museu de la ciència.
Un petó ben dolç.
Gràcies Barbollaire, sembla que els consells comencen a donar el seu fruit ;)
Salutacions!
Lingüista ens hi haurem de posar ràpid!
Una abraçada ben forta!
Si el que volies era evolucionar, em
sembla que ho estàs aconseguint. Noi, com segueixis a aquest ritme no et deixarem que et queixis eh, que després tornes amb coses tan maques com aquesta :P un petonet!
haha! ja deia jo que em sonava... i per cert, molt macos els teus peus!!! jeje
I aprofito el comentari tonto per dir que estic totalment dacord amb el que diu la Tals!!!
una abraçada i segueix així!!
Un poeta i a més músic melòdic! Apaaaaa.............
Bon diumenge Uri!
Gràcies Tals! Sempre puc queixar-me una mica si el resultat és aquest :P
Una abraçada!
iruNa més que els peus les sabates que són l'òstia o com a mínim així ho crec, perquè no porten cordons XD
Un petó!
Ostres Joana...músic...no ben bé...no és el meu fort jeje però poeta...m'ho acabaré creient:P
Un petó ben dolç!
Bé, siguin les sabates o el contingut de les sabates... m'agrada la foto! jeje
No et vull posar pressió Uribetty... però és que fa dies que no actualitzes i trobo a faltar els teus poemes!!! val... ho sento, ha sigut un impuls... prent-te el temps que necessitis, aquí estaré esperant.. jeje
una abraçada guapo!!!
iruNa la foto és molt 'xula' jeje.
No em fas sentir presionat, tranquil·la ;) però és cert, fa cin dies que no postejo, però he tingut un examen i haig d'entregar unes practiques :s
De ben segur que postejaré aviat!
Un petonàs!
m'agrada la foto relacionada amb la idea d piano.
El cert Déjà vie és que cuan vaig veure la foto em va venir al cap la imatge d'un piano.
Una abraçada!
sons de piano, melangiosa memòria que m'esclata dins meu, ...
si no et fa res, posaré l'enllaç del teu blog al meu,
JPS
Publica un comentari a l'entrada