18 de novembre 2007

Mad World

Sembla que faci una eternitat que no faig post i només fa 4 o 5 dies…el cert és que aquests últims dies s’han fet llargs. De tant en tant a un servidor li agafen atacs filosòfics per així dir-ho i posa en qüestió diferents temes de sa vida, aquests dies li ha tocat rebre a la poesia…i perquè? Doncs perquè tinc la sensació que sempre escric el mateix, és un peix mossegant-se la cua, i el cert és que no hi sé com tirar endavant. M’han dit que llegeixi, i això penso fer però a veure si te algun efecte. De mentre un servidor es dedica a qüestionar allò que pot, us deixo amb el vídeo d’una cançó que he descobert fa pocs dies titulada Mad World, de Gary Jules.




All around me are familiar faces
Worn out places, Worn out faces
Bright and early for the daily races
Going nowhere, Going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, No expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, No tomorrow


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World


Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
And they feel the way that every child should
Sit and listen, Sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, No one knew me
Hello teacher tell me whats my lesson
Look right through me, Look right through me


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World

7 comentaris:

iruNa ha dit...

Ara m'has emocionat... és que resulta que aquesta cançó em va fascinar la primera vegada que la vaig sentir (la posaven a un anunci de play station), la buscava però no sabia ni títol ni autor!! I mira, ara ja la tinc fitxada!!! moltes gràcies... jeje
I respecte el que comentes de qüestionar-te la teva poesia i que creus que sempre escrius el mateix.. penso que és normal. Tots escrivim i creem pel que ens passa i pel que sóm, pel moment que estem... i sentir-se estancat forma part del procés. Jo et diria que no hi dones excessives voltes perquè a vegades això encara fa que ens bloquejem més... prova d'escriure sobre aquesta sensació i sobre les reflexions que fas... potser t'ajuda, no?
Una abraçada... a nosaltres també se'ns han fet llargs aquests dies sense els teus posts!!! jeje

Tals ha dit...

D'acord, has encertat, això s'ha de reconèixer jeje és molt maca la cançó, amb aquest piano tan dolç ..aiss :D però que sàpigues que volem poemes, i que no et preocupis per això de repetir-te, tot té els seus cicles, ara en pots tancar un i començar un altre, i crec que llegir no et farà cap mal, al contrari! :P Un petonet!!

Uribetty ha dit...

iruNa m'en alegro que t'hagi emocionat tot i que sento dir-ho...però no era de la PS sinò de la XBox jejeje :P
És bona idea això de fer reflexions sobre el que passa.
Una abraçada ben forta!

Doncs a veure si passo per un bon moment econòmic i compro llibres xD mira que la vida de l'estudiant és dura economicament parlant xD
Un petó ben dolç.

millu ha dit...

Company, has posat una de les meves cançons preferides. M'encanta!!

Realment la cançó és original de Roland Orzabal, del grup Tears of Fears (que també van escriure la molt famosa "Everyone wants to rule the world").

Gary Jules va fer una reversió que es va incloure en la banda sonora de la pel·lícula "Donnie Darko" (una peli genial sobre paradoxes temporals que recomano a tothom).

I l'anunci on sonava era del joc "Gears of War" de la XBOX 360 (un dels millors videojocs als que he jugat mai).

A més a més la cançó s'ha escoltat a moltes sèries com a CSI, ER, Anatomia de Grey...

Ja veus company, has triat una cançó amb molt de cos al darrera, gaudei-la!!

Salut!

iruNa ha dit...

Ups, ja sabia jo que era una inculta en temes de videojocs... però ara sí que m'ha quedat ben clar!!! hahaha

barbollaire ha dit...

Company... llegeix tant com puguis, però també surt al carrer amb els "ulls de veure"... no busquis... troba... un reflex, un somriure, una ombra, un color, una mirada, una música...

Com has fet amb Mad World

Ah! I, en el fons i amb matisos, tots, sempre, escrivim sobre el mateix...
La vida.

Endavant company... ;¬)

Uribetty ha dit...

Millu m'acabes de convencer per comprar la XBOX aquest nadal xD ja tenia pensat comprar-la...però ara ja està decidit. I tens raó, una cançó amb molta història.
Salut!

iruNa tranquil·la no passa res, el món no s'acaba aquí ;)
Un petó.

Seguiré les teves recomancanions Barbollaire. Gràcies per el comentari, i més dient això i d'un poeta ;)
Salut company!