23 de novembre 2007

Piano.



Tecles d’un piano

ja adormit.

Després de tant de temps

sens usar-lo,

recorda aquelles notes

melòdiques que un dia,

en van eixir.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs apa, a dedicar-se a reeixir les notes del piano, que ja és hora ;)

iruNa ha dit...

Bien,bien!! poema i foto enginyosa!
Jo crec que tot piano sempre despren alguna melodia, encara que sigui en el record...
Molt bonic, com sempre!
Per cert, la foto és teva? és que em sona molt el lloc...
una abraçada de bona nit!!!

Barbollaire ha dit...

Molt bo, company! Molt bo!

Felicitats i endavant!

una lingüista ha dit...

Vénen ganes de tocar-les, aquestes tecles!

Uribetty ha dit...

Carquinyol per suposat que hi dedicaré una estona ;)
Salut!

Estic d'acord iruNa, sempre desprenen melodies. La foto no és meva, però el de la foto, sí xD. Està feta al pati del museu de la ciència.
Un petó ben dolç.

Gràcies Barbollaire, sembla que els consells comencen a donar el seu fruit ;)
Salutacions!

Lingüista ens hi haurem de posar ràpid!
Una abraçada ben forta!

Tals ha dit...

Si el que volies era evolucionar, em
sembla que ho estàs aconseguint. Noi, com segueixis a aquest ritme no et deixarem que et queixis eh, que després tornes amb coses tan maques com aquesta :P un petonet!

iruNa ha dit...

haha! ja deia jo que em sonava... i per cert, molt macos els teus peus!!! jeje
I aprofito el comentari tonto per dir que estic totalment dacord amb el que diu la Tals!!!
una abraçada i segueix així!!

Joana ha dit...

Un poeta i a més músic melòdic! Apaaaaa.............
Bon diumenge Uri!

Uribetty ha dit...

Gràcies Tals! Sempre puc queixar-me una mica si el resultat és aquest :P
Una abraçada!

iruNa més que els peus les sabates que són l'òstia o com a mínim així ho crec, perquè no porten cordons XD
Un petó!

Ostres Joana...músic...no ben bé...no és el meu fort jeje però poeta...m'ho acabaré creient:P
Un petó ben dolç!

iruNa ha dit...

Bé, siguin les sabates o el contingut de les sabates... m'agrada la foto! jeje

No et vull posar pressió Uribetty... però és que fa dies que no actualitzes i trobo a faltar els teus poemes!!! val... ho sento, ha sigut un impuls... prent-te el temps que necessitis, aquí estaré esperant.. jeje
una abraçada guapo!!!

Uribetty ha dit...

iruNa la foto és molt 'xula' jeje.
No em fas sentir presionat, tranquil·la ;) però és cert, fa cin dies que no postejo, però he tingut un examen i haig d'entregar unes practiques :s
De ben segur que postejaré aviat!
Un petonàs!

Déjà vie ha dit...

m'agrada la foto relacionada amb la idea d piano.

Uribetty ha dit...

El cert Déjà vie és que cuan vaig veure la foto em va venir al cap la imatge d'un piano.
Una abraçada!

OhCapità ha dit...

sons de piano, melangiosa memòria que m'esclata dins meu, ...

si no et fa res, posaré l'enllaç del teu blog al meu,

JPS