10 d’octubre 2007

Castanyes.


Fa una setmana que no actualitzo i el cert és que no tinc temps, no paro quiet…a veure si arriba la calma, que ja seria hora. Us deixo amb un poema coma ja és normal en el bloc, espero que us agradi i fins la pròxima.


Abraçat per el record d’un

estiu que comença a acabar.


Paraules buides de significat

com totes les que van sortir

per aquells llavis tramposos.


Paraules embolcallades,

com les castanyes,

de mentides i fal·làcies.

10 comentaris:

iruNa ha dit...

Quina alegria llegir alguna cosa nova.. i més encara poder gaudir d'un poema dels teus!!!
M'agrada molt, és curt però just. La metàfora de les castanyes és bona... però deixa'm trobar-hi el costat positiu (aprofito que avui estic de bon humor) i dir-te que darrera aquesta fascana i carcassa plena d'espines i crueltat s'hi amaga un rerafons dolç, llis i suau... l'essència de la castanya, allò comestible, allò vertader!!
I m'agrada fer el paral·lelisme amb les persones i pensar que tothom amaga una part bondadosa en el seu interior!
(bé, jo ja he avisat que avui estava especialment positiva... jeje)
una abraçada i espero que la feina no t'absorveixi tant, que aquí se't troba a faltar!!

Jesús M. Tibau ha dit...

Et pots punxar amb les castanyes, però estan molt bones.

Jesús M. Tibau ha dit...

Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, i a participar al 25è joc literari, que serà molt especial.
Cal fer un viatge virtual per la nostra geografia a través de set blocs en representació dels diversos territoris dels Països Catalans, per tal de poder solucionar l'enigma que us proposaré.

Per tot això, us demano que feu difusió d'aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire.

Tals ha dit...

Com diu la Iruna, molt bona la metàfora, molt ben buscada jeje així ja es nota que arriba la tardor i vénen de gust les castanyes calentones (a mi no que no m'agraden jeje). Molt maco, un petonàs!

Carquinyol ha dit...

Quan tingui un moment et penjaré la fotografia d'una castanya ben curiosa...

millu ha dit...

Pren-te els estudis amb calma, que la carrera no és fàcil company! Però m'alegro que hagis tornat amb els teus poemes!

NeoPoeta ha dit...

M'agraden les castanyes.

No m'agarden les mentides.

Perquè barrejar dues coses així!!??

Petons ;)

NeoPoeta

Mandunguilla ha dit...

ja sóc aquí



per què no puc penjar fotos?


merda de dia...

Joana ha dit...

Quins fruits més bonics ens porta la tardor! I les anous? i les avellanes tots tenen el seu embolcall!!
Bon pont! Uribetty!

Uribetty ha dit...

iruNa me'n alegro que t'hagi agradat, sembla que la feina ja comença a anar de baixa, aveure si postejo més sovint.
Un petó ben dolç.

Jesús m. tibau sí que punxen, i molt!
Salut!

A mí tampoc m'agraden però com diu la iruNa i tu, és una bona metafora.
Una abraçada!

L'estic esperant carquinyol!
Salutacions!

Millu i tant que me la prenc en calma i sobretot la química-física, perquè...és contundent eh!
Salutacions iòniques!

Neopoeta, per una senzilla raó, no m'agraden cap de les dues...bé, de fet les castanyes crues m'encanten!
Un petó.

Mandunguilla benvinguda a la catosfera!
Un petó!

Joana tens raó, molt bons tots aquests fruits, però crus, res de coure'ls que perden el seu sabor.
Un petó.