15 d’octubre 2007

Camí.





Bon vespre! Ara que he tingut una estona postejo un nou poema, no sé si te gaire sentit o no, no se si l’entenc, però m’he dedicat a practica l’escriptura automàtica, que de tant en tant va bé, o això diuen...Espero que us agradi i si no te cap sentit no n’hi busqueu un. Salutacions!





Passes silencioses per un camí desconegut

on sembla que de tant en tant hagi passat.


Però no l’acabo de reconèixer, és tot nou,

camí incognoscible, fosc, apagat, silenciós.


Cada passa ressona dins el cap, la meva ombra

em persegueix i no la puc aturar, em fa por.


Em fa por aquest camí desconegut per on

camino, passejo i corro. Tinc por, massa,

de perdre la guia i no tornar-ne a sortir.

8 comentaris:

Tals ha dit...

Doncs jo crec que sí que té sentit i parla d'un dels sentiments més profunds i bàsics en l'ésser humà: la por al desconegut. M'ha agradat, per mi ho pots fer més sovint ^^ un petó, poeta!

una lingüista elitista ha dit...

Ai, ara m'has fet venir por a mi! Ara quan vagi a caminar pel bosc hi pensaré...

Carquinyol ha dit...

No és que faci por un camí desconegut, és que a vegades un de conegut també en fa !! Tinc comprovat que els camins canvien al llarg del dia, no dona les mateixes sensacions passar de bon matí a passar de tarda.

millu ha dit...

No cal que l'escriptura tingui sentit company. Sovint t'has de deixar anar i que sigui la ploma (o el teclat :-P) qui escrigui per tu per treure el que portem a dins, però no podiem veure.

Ànims amb la carrera!

Déjà vie ha dit...

d vegades camins que hem fet i desfet cent vegades es tornen tant desconeguts...

NeoPoeta ha dit...

Camí... quin és el meu?

Es creua amb algun altre camí?

És de pedres, és suau, és difícil?

I... el teu?

NeoPoeta

Joana ha dit...

Em sembla que jo sí m'hi endinsaria... A veure on em porta. Ja saps ... " el misteri , atrau"!
Bona nit Uri!

Uribetty ha dit...

Tals a veure si en surt algún altre semblant, i totalment d'acord, allò desconegut és una de les pors bàsiques, però també te el seu atractiu:p
Un petó.

Lingüista elitista mentre no hi vagis de nit...no passa res:P
Una abraçada!

Això espero Carquinyol ;) que les coses vagin canviant.
Salut!

Company Millu tens tota la raó i és una bona experiència això d'escriure de cop, sense meditar gaire.
Salutacions polimòrfiques!

I encara que els repetim de tant en tant son desconeguts Déjà vie.
Un petó!

Neopoeta el millor ( tot i que faci por ) és endinsar-se a l'aventura, ara una cosa sí et puc respondre, i és que tant el meu com el teu camí convergeixen a Badalona :p
Una abraçada ben forta!

Sí que atrau l'aventura, i molt...
Que tinguis dolços somnis.