Bona nit a tothom!
Sembla que ha arribat el fred, o com a mínim a Badalona, perquè fa un fred que espanta, sobretot ara que acabo de treure el cap per la finestra. Bé termodinàmica apart, us deixo amb un petit poema inspirat precisament en la temperatura d’avui. Que vagi bé la resta del cap de setmana.
Besant-nos sota els arbres hivernals
despullats de ses fulles, i aquestes,
totes fràgils i fredes, mig trencades
sota els nostres peus, unes en front
les altres. Només tu i jo.
7 comentaris:
Quina composició mes xula la d la foto!!!
té el mateix ritme que la fulla que cau de l'arbre per deixar-lo nu davant la cruesa de l'hivern, Molt dolç i tendre, molt adequat per aquesta època ^^ un petonàs!
Genial... no sé perquè he vist dos cossos nus, enmig de fulles seques, un ambient fred... però una sensació càlida. Una imatge mental molt bonica la que m'has evocat!!! I la foto és maca!!!
una abraçada hivernal!!
Molt bo el poema, i ja és veritat que ha arribat el fred a Badalona ja !!
Jo afegiria... "només tu i jo... i dos capuccinos fumejants!!"
;)
Molt maco el poema company.
...només tu i jo... trepitjant les fulles ....i mirant-nos als ulls....
Aissss la tardor!!!!
Déjà vie tens tota la raó, és una composició molt xula!
Una abraçada!
No hi havia caigut pas en això Tals, però me'n alegro que vegis certes imatges.
Un petó!
Ostres iruNa si fos primavera diria que la sang altera, però sent tardor...serà el canvi climàtic? :p
Un abraçada ben forta!
Carquinyol això dels capuccinos...no m'agrada la llet així que poca cosa farem, ara un sol sí ;)
Salut!
Gràcies Millu! Tot un plaer que opinis!
Salut!
Ostres Joana...l'has d'acabar, no el (ens) pots deixar així :p
Un petó ben dolç.
Publica un comentari a l'entrada