03 d’octubre 2007

Ser vailet.


Bona nit a tothom! Estic viu, encara no he acabat les pràctiques...així que fins dilluns el bloc estarà una mica abandonat. Estic fet caldo, no paro quiet, no estic per casa en tot el dia...en resum vull acabar les pràctiques per descansar.

Tema apart per aquells o aquelles que no vareu poder assistir a la xerrada d’Alfons López Tena a l’Espai Sarganata de Badalona us informo que el divendres 5 a les 21.30 torna a la ciutat, aquest cop a presentar “ El Cercle d’estudis Sobiranistes” així que si voleu us espero al c/ Juli Garreta 6. Espero que gaudiu amb el poema i...permeteu-me que m’anticipi, desitgeu tornar a ser petits. Una abraçada!


1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

en el temps.


Ben quiets sense

moure’s, silenci…

algun somriure.

Silenci sepulcral.


Aquells temps tan

passats, estàtics i

difuminats.


Els enyoro, els vull,

els necessito, vull

tornar a ser vailet.


1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

tornem a ser infants.

13 comentaris:

Déjà vie ha dit...

estic segur q encara ets una mica aquell vailet d fa anys. Nomes l'has d buscar!

Carquinyol ha dit...

Jo penso que no s'ha de deixar de ser una mica vailet mai.

iruNa ha dit...

Moltes vegades hi penso... tant de bo poguéssim tornar a ser vailets, tant sols per un instant! Però llavors me n'adono que no tot era tant fantàstic com ara creiem, ja que el pas del temps tendeix a esborrar els mals records i a conservar solament aquells que ens agraden. Així doncs, no és millor recordar aquells vailets ideals que creiem haver estat que tornar enrera realment i descobrir que llavors també patiem??
(bé, no facis massa cas d'aquesta reflexió... a vegades penso que penso massa!!)

NeoPoeta ha dit...

Que bonica la poesia!

M'agrada molt molt molt!!

Tant de bo poguéssim tornar a l'època on no hi havia preocupacions..

Saps que jo sóc filla de Badalona traslladada al Maresme?

NeoPoeta

Joana ha dit...

Tots i totes el portem a dins...
Segur que tu també! ;)
Descansa na miqueta si pots!;)
Una abraçada!

Natàlia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tals ha dit...

Tan de bo tots poguéssim tancar els ulls i tornar a ser nens. Mai hauríem de deixar marxar certes característiques pròpies de la infantesa com la capacitat de sorpresa o d'admiració pel que ens envolta, hauríem d'intentar re-descobrir el món cada dia.
Avui has encertat el tema i les paraules, m'ha agradat molt :D un petonet, poeta!

millu ha dit...

Molt maco el poema, un xic nostàlgic el trobo. Està bé mirar enrera de tant en tant, però lo juts...

Salutacions quirals!

Uribetty ha dit...

Déjà vie tens tota la raó, encara sóc aquell vailet de cabells arrinxolats ;)
Un petó!

Carquinyol estic totalment d'acord, ho hem de ser, però amb mesura.
Salut!

iruNa és cert, només recordem les coses bones tot i que mai oblidaré cuan amb 5 anys vaig fotmatejat el joc d'en Mario Bross, una depressió que vaig portar...TT
Una abraçada ben forta.

Neopoeta gràcies. M'en alegro que t'hagi agradat. Doncs quin canvi, de Badalona al Maresme, espero que encara et passis per aquí ;)
Una abraçada!

I tant que el portem a dins, Joana, però costa de treure. Aviat podré descansar una mica.
Un petó!

Tals tens raó, sobretot en això de la capacitat de sorpresa, quina il·lusió que feia descobrir els regals de reis^^
Un petó ben dolç.

Company Millu sí que és nostalgic, però de tant en tant podem permetre'ns certs luxes.
Salutacions recèmiques!

efe ha dit...

però tu recordes bé com era això de ser vailet? Vols dir que t'agradaria?

Uribetty ha dit...

Efe no ho recordo tot perfectament, només faltaria...però sí que m'agradaria, no sempre, però sí de tant en tant.
Salut company!

una lingüista elitista ha dit...

Ja no me'n recordava, d'aquest joc del pica paret...! Gràcies per fer-me fer un miniviatge cap a la infantesa!

Uribetty ha dit...

Lingüista elitista et recomano fer aquest viatge de tant en tant ;)
Salut!