23 de setembre 2007

Resisteix.


Bona nit, de nou em passo per aquí amb un poema. Com a curiositat...avui he llegit un comentari d’un concurs de La Vanguardia on es deia ( igual que en un anunci ) que ‘’ la matèria ni es crea ni es destrueix ‘’ el cert és que en la meva curta vida m’han dit que no és matèria sinó energia...perquè la matèria si es pot crear ( a no ser que sigui a nivell subatòmic ) i també destruir...no ho entenc, la cultura de la TV et torna idiota, en conclusió Throw away your television!


Això és un cant desesperat a la glòria

de la solitud humana, la nostra solitud.

Penses que t’envolten, et volen…

t’estimen, i segons més tard te’n adones

que no és ni molt menys el que pensaves.


Et sents com una ampolla buida

dins la salvatge mar, fosca i cruel,

per enfonsar-te a les profunditats.

Intenta marejar-te, donar-te voltes

i de moment no t’enfonses.


Resisteix dins la fosca mar.

Tot allò que sembla fosc tard

o d’hora esdevé clar, tranquil,

plenament pausat i silenciat.

10 comentaris:

Tals ha dit...

Tan de bo tinguis raó. Tot això són els meus sentiments, quina passada que facis un poema així justament ara. Gràcies, m'has animat! Petonets, poeta!

Joana ha dit...

Quan descobreixes la fortalesa interior , la teva pròpia, és que puges un graó més a l'escala de la saviesa.
Va bé el curs? ;)
Bona nit! I bona setmana!

ddriver ha dit...

fins que entre l aigua al interior de l ampolla i t en vas cap al fons i si no trobes una sirena que et torni a munt mai mes tornes a veure la llum.
Bona nit

millu ha dit...

Ciao company!! El poema molt i molt maco. Pero deixa que avui faci una mica de discussio cientifica (jejejje):

que la materia es pugui crear o destruir a nivell subatomic... be, de fet encara esta per demostrar, d'aixo tracta la teoria de cordes i encara esta molt i molt verda. Lo que si que es pot destruir son les ones (interferencia destructiva). I la materia i l'energia son dues cares de la mateixa moneda, aixo ja ho va dir el senyor Einstein.

Be, no volia fer polemica ni portar-te la contraria (Deu me'n guard!), nomes que aquests temes encara s'estan estudiant i s'han de mirar amb una mica d'escepticisme cientific ;-D

Força company!!

Uribetty ha dit...

Tals doncs no en tenia ni idea jeje, però si t'he animant ja va bé.
Un petó!

Joana molt interessant el comentari, espero pujar-ne més. I el curs bé...amb molta feina.
Una abraçada!

Doncs és ben cert això ddriver espero que no passi, ni a mi ni a ningú.
Salut!

Company Millu! Espero que vagi bé per Italia!
De polèmica cap ni una, així m'en assabento de temes que no tracto encara i que en el meu cas sí "estan verds" com a mínim explicar això al post ha servit per aclarar el dubte. Mercès per l'aclaració!
Salut i força!

iruNa ha dit...

Vaja, vaja... podria copiar el comentari de la Tals i signar-lo amb el meu nom!!!
És molt encertat aquest poema, resistència és el que moltes vegades ens fa falta per superar les crisis i els mals moments. Força, sí.. és necessària, però la força la necessites per pujar amunt.. la resistència la necessites abans que la força, per ser capaç de suportar el dolor del patiment i la negror de les profunditats. (bé, ara potser m'he passat amb el comentari.. jeje)
I lo del diari.. és ben bé que avui en dia donen el títol de periodista a qualsevol eh?! Val més pensar que ha sigut un error semàntic que no pas de conceptes no?? jeje
una abraçada!!

NeoPoeta ha dit...

S'ha de resistir contra les adversitats que ens ofereix la vida per, la pròxima vegada que ens en trobem alguna, estar més preparats o, fins i tot, que deixi de ser una adversitat...

Gràcies de part del meu germanet!

Petons..

NeoPoeta

Déjà vie ha dit...

la solitud pot ser molt "brava" si tu vas en la seva contra, pro procura ferte'n amic pq tb pot portarte un munt d sorpreses!

Uribetty ha dit...

Neopoeta millor que no sigui una adversitat...però no ho podem tenir tot.
Una abraçada!

Déjà vie no hi havia pensat en això...bon consell ;)
Un petó!

min ha dit...

Hola! Les teves paraules són molt encertades però jo no sé dir-les com tu. Jo no tinc facilitat de paraula sino amb les mans d'una altra manera. Jo pinto, a nivell d'aficionada i tinc una acuarela que per mi vol expressar exactament el que tu has sabut dir amb paraules.