27 de setembre 2007

Sol.



Vull una abraçada

per no sentir-me

sol.

8 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Doncs marxant una abraçada !!

No estàs sol.

No tinguis por !! (umm.. he de deixar d'escoltar tant Obrint Pas) :P

barbollaire ha dit...

Company... en el fons, tots estem sols... sempre...
La companyia és com la Felicitat: no existeix...Però hi han moments...
I aquest són els que hem de fruir.

Els temps passats no tornaran. Pot ser bo recordar-los, perquè formen part de nosaltres: Ens han fet créixer i han deixat marca...

Però si no som capaços d'estar bé amb nosaltres, estimar-nos i, si és necessari saber abraçar-nos nosaltres mateixos...

Uf! quin rotllo t'he deixat anar, company...

Déjà vie ha dit...

vine q la tinc preparadeta. :P

Tals ha dit...

Has dit una abraçada? aquí en tens una beeeen graaaaan :D no estàs sol, mai ho estem del tot ;) un petonàs per acompanyar l'abraçada ^^

Uribetty ha dit...

Carquinyol molt benvinguda l'abraçada ;)
I no deixis d'escoltar Obrint Pas.
Salut!

Res de rotllo Barbollaire, ja va bé que diguis això. I sobretot cal gaudir els petits moments de felicitat i companyia.
Salutacions!

Déjà vie ara vinc per aquesta mangnífica abraçada!
Un petó ben dolç.

Gràcies per l'abraçada i el petó Tals, son ben rebuts ;)
Una abraçada!

Joana ha dit...

Vols?
Puc?
Dons ja ta ;)

Uribetty ha dit...

Joana:

Vull.
Puc.
Gràcies.

Un petó.

min ha dit...

A vegades va bé un moment de soletat i personalment on tinc aquests moments però no em sento sola és mirant el mar, passejant per la platja, la meva platja de bdn quan no hi ha gaire gent.

És bo a vegades estar sol ens dóna pau i ens ajuda a la reflexió.