Vull una abraçada
per no sentir-me
sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
8 comentaris:
Doncs marxant una abraçada !!
No estàs sol.
No tinguis por !! (umm.. he de deixar d'escoltar tant Obrint Pas) :P
Company... en el fons, tots estem sols... sempre...
La companyia és com la Felicitat: no existeix...Però hi han moments...
I aquest són els que hem de fruir.
Els temps passats no tornaran. Pot ser bo recordar-los, perquè formen part de nosaltres: Ens han fet créixer i han deixat marca...
Però si no som capaços d'estar bé amb nosaltres, estimar-nos i, si és necessari saber abraçar-nos nosaltres mateixos...
Uf! quin rotllo t'he deixat anar, company...
vine q la tinc preparadeta. :P
Has dit una abraçada? aquí en tens una beeeen graaaaan :D no estàs sol, mai ho estem del tot ;) un petonàs per acompanyar l'abraçada ^^
Carquinyol molt benvinguda l'abraçada ;)
I no deixis d'escoltar Obrint Pas.
Salut!
Res de rotllo Barbollaire, ja va bé que diguis això. I sobretot cal gaudir els petits moments de felicitat i companyia.
Salutacions!
Déjà vie ara vinc per aquesta mangnífica abraçada!
Un petó ben dolç.
Gràcies per l'abraçada i el petó Tals, son ben rebuts ;)
Una abraçada!
Vols?
Puc?
Dons ja ta ;)
Joana:
Vull.
Puc.
Gràcies.
Un petó.
A vegades va bé un moment de soletat i personalment on tinc aquests moments però no em sento sola és mirant el mar, passejant per la platja, la meva platja de bdn quan no hi ha gaire gent.
És bo a vegades estar sol ens dóna pau i ens ajuda a la reflexió.
Publica un comentari a l'entrada