Terres ignotes.

Bona nit a tots i totes, després d’uns dies i un post per quedar-me descansat – de tant en tant necessito dir la meva - invito a llegir aquest petit poema. Com sempre faig una petita introducció, avui la faré més llarga, el cert és que publico des de el portàtil i assegut al sofà, a més que he tingut un bon dia i després de mirar fotografies un subjecte ignorant com aquest se’n adona que és com els bon caldos, millora amb el temps, no és broma, no, ni una vacil·lada, però passar de anar rapat a un cabell arrissat i patilles és un canvi notable, així que acabant, us deixo llegir el poema.

Viatges per terres ignotes,

intentant trobar-les totes.

Desinhibir-se d’un lloc cruel,

tot amarg; en lloc hi ha mel.

Terres boscoses

totalment fosques.

Jo versus ella,

natura vella.

Llocs inhòspits, desconeguts,

lluita impotent, home

i natura corromputs.