02 de febrer 2007

Cybersexe amb blocaires.



Bon matí a tots, m’apunto al conjunt de fantasies sexuals blocaires. Així que aquí teniu el meu relat. Com sempre, espero que us agradi.



Havia sortit a tirar les escombraries, i allà, a les fosques la vaig veure, il·luminada per un raig de lluna, blanc com la seva pell. M’hi vaig acostar acariciant-li els cabells.

- Nosaltres dos, tu i jo, sols, ningú més, abraçats i tapats, res més.

Després de recitar aquestes paraules, va inclinar el cap i vaig besar-li el coll, suau, calent.
Imaginant un futur no gaire llunyà, vaig continuar acariciant-li el coll, dibuixava amb el tou dels dits formes sense significat, arreu del coll, els braços, el pit...

- Per contra, del marbre, no és fred, sinó càlid, com les besades de dos amants. Acaricio tota la seda del teu cos, com si d'una serra es tractés: cada vall, cada cim, cada racó.

Ja estava assegut al seu costat, tot i que no sabia qui era, un altre bes, ple de passió i també tendresa. Va mirar-me, i els últims versos, van brollar de la meva boca, desitjosa de més petons, cada un més apassionat que l’anterior.

- Miro els teus ulls, encesos, dos flames de gas, verdes, tendres, desitjoses, d'un bes, senzill, tendre, com el primer, ple de sentiment.

Vaig somriure i ella va imitar el meu gest.

- Què hi fas aquí iruNa ? – vaig preguntar tot estranyat, però amb un somriure.
- Volia que em toques l’aire. He quedat amb en efe...per prendre un cafè, i ha marxat de sobte – va contestar, amb la veu tremolosa.
- Doncs dona, t’invito jo a un cafè, o al que tu vulguis.
- Doncs marxem, el fem a casa teva? – va dir amb un somriure envoltat de picardia.
- Doncs sí, i tant. Visc amb en Tarannà, però...hi passa poc temps a casa, deu tenir muntada una acampada davant la facultat, fa dies que no el veig.

El camí es va fer curt, vam parlar de poques coses, la temperatura no acompanyava tot i que després d’aquell moment al parc, haguéssim desfet tones de glaç.
Dins l’ascensor ja no sabíem on posar-nos, així que, recolzats en un mirall, ens vam besar, apassionadament, desitjosos de fer aquell cafè i treure’ns el fred de la roba.
Tot va anar molt ràpid, de cop, estàvem sobre la taula, la seva camisa descordada, però encara la duia posada, i jo sense samarreta. Els meus llavis recorrien cada vall, cada cim, cada racó. Els seus ulls brillaven, intensos, cridant una treva no volguda, un moment de pau, que no concediria.
Es va escapar de mi, em mirava fixament, recolzada en el marc de la porta, el seu cabell es movia lentament, de cop, sota aquella foscor, es va esmunyir dins l’habitació, i allà hi vaig anar. Em recordava al joc de fet i amagar, però sabia que la meta era fondre’s l’un en l’altre.

Un cop dins l’habitació ens vam tornar a trobar, la vaig acariciar per a tot arreu, de dalt a baix, sentint com s’estremia i respirava a velocitats incognoscibles. Sota el nòrdic vaig desaparèixer. Volia que el temps no continués, però al sortir d’aquella caverna fosca vaig contemplar que el temps havia passat, i no breument.
Em va mirar – si les mirades matessin...estaria al paradís, vaig pensar – i sense fer res, va desaparèixer, no aconseguia saber on era, no la trobava, però de cop ho vaig saber. No aconseguia trobar un sol instant de raó i va aconseguir que em fongués.
Va sortir i en aquell moment vam descobrir que l’àlgebra bàsica és pura fantasia, un més un, no és dos, sinó continua essent u, una suma inexpressable.

Un cop fosos de plaer, havien passat unes tres hores ben bones, quan vaig sentir que s’obria la porta. Aquella veu la vaig reconèixer de cop, era en Tarannà. La iruNa dormia i de sobte ell es va presentar a la porta de l’habitació.

8 comentaris:

La llista de Ràimon ha dit...

Impressionant. D'on treus la inspiració?

Salut!

iruNa ha dit...

.... aix Uribetty... avui sí que m'has deixat sense paraules... ;)
encara tinc la pell de gallina! Ja saps que m'agrada molt com escrius però llegir aquestes paraules i saber que jo en sóc la protagonista... encara fa que siguin més especials... (m'ha fet gràcia lo d'en Tarannà perquè vaig estar apunt d'incloure'l a la meva història però vaig pensar que tres potser seria massa... jeje Ara, que el teu final m'ha donat una idea per un nou post... sí, sí, pots pensar malament si vols...)

Uribetty ha dit...

Hola La llista de ràimon la veritat no sé d'on surt la inspiració, simplement obro el word i escric partint d'una petita idea. Poca cosa et puc dir més.
Companya de somnis cybersexuals iruNa què podria dir-te...ja estic esperant el post nou, tinc ganes de llegir-lo i si he aconseguit posr-te la pell de gallina, ho hauré de celebrar, així veig que el que escric no es queda pas en un simple text.
Salutacions als dos!

Tondo Rotondo ha dit...

...doncs potser surt d el'ànima? Hi creieu en la seva existència?

Joana ha dit...

" Volia que el temps no continués... " Sovint voldríem que s'aturés. Molt sensual l'escrit, tendre. M'ha agradat.
Felicitats!

Uribetty ha dit...

Hola Tondo Rotondo pot ser que surti de l'ànima. De moment no hi crec, tot i que la metafísica no és el meu fort.
Joana dubtava si l'escrit era sensual, però ara veig que sí.
Ens llegim!

olen_nska ha dit...

Ais Iruna... nosaltres preocupats perquè l´efe et va haver de deixar i... bé, el que continuava tampoc està tan mal, eh? xDDD jejeje
M´ha agradat molt Uribetty! però, i esta moda, do´n l´heu treta...?

Uribetty ha dit...

Olen_nska doncs aquesta moda va sortir...concretament no ho sé XD, però l'Alepsi va fer un post d'aquest tipus i l'iruNa també, i clar...no la deixaria amb ganes de ''passar-ho bé''
Salutacions! i m'en alegro que t'hagi agradat molt!