Bon mig dia companys i companyes, per primer cop, m’apunto a l’experiència dels relats conjunts, a veure que us sembla el poema, i ja sabeu, qualsevol comentari és benvingut en aquesta petita llesca de pa. Salutacions!
Una mirada penetrant,
buscant l’infinit
que no trobarà,
una raó,
per seguir bevent
el petit vas de cognat.
Ja no busca l’infinit
sinó el finit,
dins seu,
buscant una raó
per seguir, no bevent
sinó vivint.
Una realitat que el supera
en cada instant,
una realitat sense espera
que ja no és important.
- res ho és -
diu en veu alta.
El fred s’acompanya amb el cel:
glaçat i gris, trist, com ell.
Mira el cel, observa,
lentament com plora.
És la seva imatge,
Trista, etílica
Finita.
8 comentaris:
Eiiiiiiiiiiii!!! Company!!
Benvingut al club!!!
Bon poema!
Ja has deixat post Relats Conjunts perque et facin el link??
Salut!
Un mal enemic, l'alcohol.
El poema, preciós, sentit, distant, trist....
felicitats!
M'ha agradat molt, veus com et vas superant amb cada nou poema? sembles un músic, administres perfectament el ritme, l'harmonia i els silencis. Petons, poeta! ^^
Company Barbollaireeeeee!!!! Mercès per donar-me la benvinguda i també per opinar sobre el poema.
Per cert, sí he deixat un comentari, em sembla que ja han enllaçat el meu bloc.
Benvinguda Joana al bloc, gràcies per el comentari, espero haver escrit bé el poema, i com a mínim 3 ho heu afirmat.
Companya Tals que puc dir, ja no tinc paraules, espero que et serevixi aquesta expressió, ja saps que tots els teus comentaris són ben rebuts. Petons.
Salutacions!
Ostres, que maco! En sèrio, m'ha agradat molt, molt!
"És la seva imatge, Trista, etílica Finita."
M'ha impactat, aquesta frase...
Benvingut a relatsconjunts! ;)
Alepsi primer de tot, com no agraïr el teu comentari, per cert, sempre busco impactar al lector, si ho aconseguit, permet-me apuntar un puntet :p
Salutacions, ens llegim!
... com sempre em deixes sense paraules... m'encanta com jugues amb els significats, la melodia i la conjunció de les paraules... ets tot un poeta!!
ara, m'he quedat amb un regust amarg a la gola... una barreja de tristesa, foscor i desesperança...
Cada cop que algú diu que el poema és bó, s'em dibuixa un somriure, gràcies per el comentari, espero anar veien-te per aquí tot i els exàmens. Per cert, ja intentaré treure't l gust aquest amb un nou poema, a vuere si surt alguna cosa bonica.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada