Bona tarda, després d’uns dies sense escriure res, i tancat a casa estudiant matemàtiques, m’he pres la llibertat de descansar el divendres, tinc mal de cap, i no entra res més, necessito parar el coco. Un poema una mica estrany… es nota que he estudiat matemàtiques oi? Bé poca cosa puc dir més, si voleu més matemàtiques la fotografia l’he feta jo… amb els apunts. Salutacions a tots i totes.
Equilibris matemàtics,
funambulisme diabòlic,
risc parabòlic.
Integrals impossibles,
mescles insolubles.
equacions irresolubles
Això és vida,
Que més puc dir?
2 comentaris:
Vaja, torno i et trobo dient que la meva vida és com les matemàtiques...home, el poema està bé eh però em nego a donar-te la raó, que ja saps que les mates no són el meu fort :p Petonets numèrics
Tals no ho tindré en compte! jajaja. Bromes a part, no tota la teva vida és pura matemàtica sinò que una gran part sí: l'alimentació, sentiments ( basats en química ), o cada acció que fas són alguns dels exemples.
Salutacions i petons filosòfics :p
Publica un comentari a l'entrada