Bona nit a tots i totes, poca cosa puc dir, després de tants dies tancat a casa, un te pocs temes. Com sempre i per trencar la monotonia narrativa dels últims post, nou poema, segurament ja no cal que ho digui però… és la costum, espero que us agradi. Salutacions!
Antiga terra de pescadors
actual terra de caçadors,
caçadors de temps i de moments
corrent amb presses.
Petites barques, descanssen a l’arena,
arena petita i fina,
arena de farina,
en una barca s’hi munta una nena.
Barques tranquil·les, esperant l’albada
taronja, lenta, incandescent trobada,
entre sol i lluna, mar i terra.
una albada sempre eterna.
Petita estrella es dibuixa al cel,
raig de llum impossible,
un petit punt de mel
que es resisteix a ser impassible.
4 comentaris:
Com sempre, encantador. M'encanta la tercera estrofa, cada cop les teves poesies són més elaborades i dibuixen sentiments viscuts a flor de pell.
La veritat és que és molt maco veure aquesta imatge cada matí quan vaig a l'escola, és una bona manera de començar el dia amb un somriure incert. Petons, poeta!
M'has dit poeta, la primera persona que m'ho diu, ara sí m'he posat vermell, com el sol de cada albada o posta.
Si la crítica afirma que cada cop són més elaborades faré un acte de fe :p
Gràcies per el comentari, certament és un plaer veure la sortida de sol, jo no ho he fet anant a l'escola, però sí després d'una nit, com l'imatge.
Salutacions i petons filòsofa ( es diu aixì? ).
Uribetty, crec que has de fer un recull dels teus poemes. EStic amb la Tals que cada vegada són més elaborats i, a més a més, tractes tot tipus de temes per la qual cosa un recull no seria pesat, sinó al contrari, divers i enriquidor. Si mai t'animes a fer-ho avisa que jo vull una còpia!!
Floc fa uns dies vaig somiar que publicava un recull... sort que somiar és gratuït. El cert és que sí tenia pensat fer un recull, passat aquest mes d'exàmens que tindré 3 setmanes lliures.
Tindré en compte la teva còpia.
Salutacions i un petó!
Publica un comentari a l'entrada