11 de gener 2007

Liebes Kokain.


La nit començava de nou, apareixien les estrelles, punts lluminosos, col·locats sense ordre aparent dins un buit infinit. La lluna treia el cap, per la vora d’un núvol, saludava somrient, com un xiquet amb un caramel.

Va agafar el cotxe, un R-5, fet pols, i es va dirigir al punt de trobada, la porta d’un pub. Allà es va trobar amb tota la colla, els amics de sempre i sobretot els nous. Es van presentar i de cop dins el pub.

En T prenia una cervesa, com la majoria, freda, daurada, suau al paladar. En F prenia un vodka sol, començava la nit amb força, el bevia com si d’aigua es tractés, un glop rere l’altre. Passada una estona, quan ja tenia el punt per a ‘’passar-ho bé’’ va anar al lavabo.

- F on vas ? – va preguntar en R, mirant-lo de dalt a baix – no vas gaire fi, t’ajudo?

- No cal, vaig bé o no ho veus? – va dir aixecant els braços.

Va tornar cinc minuts després, es dirigeix a la barra, un whisky, aquest cop amb cola.

- La nit acaba de començar! – cridant i mirant a en R – anem a lligar!

Van acabar els refrescs i tots a la discoteca. Van entrar un a un, agafant els tiquets per entrar, F no va poder agafar el tiquet, ho va fer R per ell. Un cop dins, encara més colla, ja eren un grup de 7. En R va mirar a dalt, una discoteca descoberta, mirava la lluna, però no la veia, tapada, amagada, dormint o només amagant-se de la pròpia nit? Es va preguntar.

- R! acompanya’m al ‘’pixadero’’ – va dir F amb els ulls brillants com neu irradiada per el sol – no et faré res tranquil! Els marietes no em van.

De cop van riure tots, no pas de els ‘’marietes’’ sinó de la taja que portava a sobre, el preu per veure vodka com si fos aigua, vam pensar tots.

Vaig entrar al ‘’pixadero’’ i em va convidar a entrar, un cop ell estava dins i jo fora, amb la porta mig oberta, va treure una petita bossa, va estendre la cocaïna sobre la tapa, xafant-la amb la targeta de crèdit, i de cop, tot en dins, es rasca el nas i diu:

- Vinga, fot-li R, et sentiràs molt millor.

- No ho penso fer, això és pura merda i no serveix per a res.

- Com ho saps si mai ho a provat? Digues! Veus com ets un nena?

Vam sortir i la nit va continuar, vaig sortir per a que em toques una mica d’aire fresc i uns moment després surt T i diu que marxem que en F està més sec que la palla.

Ara, uns dies després, encara sento el soroll aquell en la tassa del lavabo, miro una fotografia de petits, i li dic mirant-lo als ulls de nen, perquè ho has fet? Ara ja no podràs sortir més, ni amb nosaltres ni amb ningú, ara tindràs temps per pensar i observar-nos de lluny.

2 comentaris:

Floc ha dit...

Realment el tema de les drogues és molt preocupant. Sembla que hi ha la idea que drogar-se és equivalent a "ser guai", a saber divertir-se a ser més home o més adult a controlar... i és tot al contrari! Sap molt greu quan la gent del teu entorn entra en aquesta dinàmica perquè canvien i et fan sentir impotent. No t'escolten si els dius que no ho facin, al contrari, et tenen per tonto i et ridiculitzen. Malauradament molts acaben de forma tràgica i nosaltres ens tornem a sentir impotents per no haver pogut ajudar-los. Però hem de tenir clar que cadascú és responsable de la seva vida i que no podem fer res quan l'altre no es vol deixar ajudar. mantenir-nos ferms en la nostra decisió de no prendre res també és una manera de fer-los veure que no tothom necessita la droga per "divertir-se". M'ha agradat molt el post Uribetty, és dur però fa reflexionar.

Uribetty ha dit...

Primer de tot, mercès per dir que el post t'ha agradat.
Ara vaig al tema del post, sí es cert que t'arriven a tractar perquè senzillament no necessitem drogues per a divertir-nos. I com molt bé dius, els intentem ajudar i res de res.
Salutacions!