28 de desembre 2006


Fa uns dies comentava quelcom curiós, o com a mínim per a mi. I m’ha fet pensar de valent, sobretot durant les nits, el dia el tinc ocupat amb orbitals atòmics, formules i altres. Bé el tema que em fa pensar és l’anonimat, com vaig comentar a la Floc, és molt més fàcil opinar, i parlar sobre nosaltres des de l’anonimat. Un gran exemple, és el mon del bloc. És evident que d’aquesta manera és fàcil parlar amb tranquil·litat, i em pregunto perquè. Hem perdut les ganes de conèixer les persones de tu a tu? Ens divertim amagant el nostre rostre ? O tenim por del rebuig per causes físiques? Altres raons o respostes s’admeten.

En el cas particular del bloc, tenim la capacitat d’expressar opinions o fins i tot sentiments que no som capaços, no ens veiem en cor, de dir-los. Com pot ser que hàgim arribat en aquest extrem d’interioritzar aquelles qüestions que de veritat ens afecten i ens importen? Curiós com dic.

Aquest anonimat que patim actualment pot començar, si es que no ho ha fet ja, a enlairar-se i no parar, arribar a un extrem que no hi hagi interacció entre persones, un cas molt radical, però no seria el primer cop que l’humanitat arriba a un punt extrem.
Tots em sentit parlar de la cyber- escola, un cas extrem d’aquest anonimat.
De veritat volem arribar en aquest punt ? Jo espero que no.

8 comentaris:

Tals ha dit...

Jo crec que el fet de ser anònim fa que sigui més fàcil dir les coses, sembla que no hagin de tenir repercussions i a més, sabem que el que diguem no serà relacionat amb nosaltres, sobretot a un món com la blogosfera, on es impossible saber qui s'amaga rere un nick si la persona anònima no ho vol. Això sí, hi ha molts cops que poc a poc perdem l'anonimat i al bloc acabem parlant de coses força íntimes o que poden ser relacionades amb nosaltres, dades com un poble, una foto o coses insignificants, ens poden donar pistes del blocaire en qüestió. És per això que s'ha de ser molt cuidadós si es vol mantenir un bloc anònim.
Salut i petons ^^

Uribetty ha dit...

Sí que pot ser una resposta, no ho contradiré, i més amb aquest treball teu. Un petit apunt que voldria fer, sí que és difícil mantenir un bloc totalment anònim, però tot i així, serà molt difícil, a no ser que publiquem una fotografia nostre, que un altre blocaire o un lector, ens reconeixei per el carrer.
Salutacions i petons!

Tals ha dit...

Ara que hi penso, m'hauràs de pagar una cosa molt maca que es diu Copyright ehh, ho dic per això del nino de South Park :P que no, que no, és broma, home, em sembla que ho ha fet més gent abans que nosaltres. Estaria bé que cada blocaire fes el seu, oi? així ens veureiem "les cares". Petons

Uribetty ha dit...

Sí que seria curiós ''veure'' els altres blocaires, així pedem aquest anonimat.
Salut i força!

iruNa ha dit...

Sens dubte, l'anonimat ens permet una certa llibertat de la qual no gaudim en les relacions "reals" (vull dir físiques) Però és evident que tots els extrems no són bons. El que trobo més maco dels blocs és que ajuden a desenvolupar aquesta capacitat de ser més sincer, de reflexionar i perdre la por a dir les coses. La nostra feina és intentar extrapolar aquesta capacitat amb les persones de carn i ossos que ens envolten en el nostre dia a dia... sobretot amb aquelles amb qui més ens costa parlar.

Uribetty ha dit...

Iruna sí és veritat que els blocs propicïen aquesta llibertat per a opinar, i expressar-nos ''lliurement'' però smepre que hi hagi un contacte amb un altre subjecte, que no tingui bloc - pasrtint de la teva opinió - segurament existirà algun tipus de dificultat per opinar.
Per estic d'acord, els blocs ajuden a ésser nosaltres mateixos i desenvolupar la dialèctica personal.
Salutacions!

Tarannà ha dit...

Arribo tard però no em puc estar de comentar aquest article, el tema del qual em sembla interessantíssim perquè fica el dit a la nafra dels blocs.
Sí sí, sembla que més o menys totes les noves tecnologies de telecomunicacions, per molt que potser facilitin l'intercanvi i la comunicació entre persones, tanmateix les(o ens)aïllen. Sembla una paradoxa però és ben bé així. Això que apuntes de les cyber-escoles n'és un clar i demencial exponent.
Quant als blocs en concret, no sé, cap de nosaltres ens els podem carregar; no tindria gaire sentit. Però és ben curiós com ajuda a interactuar virtualment a unes persones que probablement, si arribessin a conèixer-se en la "realitat", arribarien a ésser bons amics o amigues. Dic això perquè, com a mínim, es comparteix una base semblant d'interessos i inquietuds. De fet, tinc entès que, fins i tot, ja n'ha sortit alguna parelleta. Però, d'altra banda, el fet de perdre el preuat anonimat potser també trencaria l'encant i l'essència dels blocs i la seva raó de ser. Per cert, nosaltres els catalans, vaig llegir que som el col·lectiu més enderiat pel fenomen blocaire.
Òndia, què complicat, tinc opinions contradictòries respecte a tot això.
L'any vinent, si continuem per aquí (així ho espero), anirem desentrellant l'autèntic significat d'aquesta mena de qüestions.

Uribetty ha dit...

Bona nit company Tarannà, no hi puc afegir res més, és cert que els blocs ajuden a expressar-se i relacionar-se amb altres persones, i que, com dius tu, es poden arrivar a conèixer persones - virtualment és clar - qu etenen moltes semblançes ideologiques, per citar algun exemple. De fet és tant el nivell assolit, que molts cops escrivim com si fossin converses reals, de tu a tu.
És correcte que perdre l'anonimat trenca l'encant, espero que no s'interpreti així en el post, tot i que a tots ens pica una mica la curiositat per saber com són els blocaires amb els cuals ''xerrem'' per això Tals i jo, em postejat aquesta petita caricatura.
Salutacions!