24 de desembre 2006


Estimats reis mags aquest any vull...

Així comencen les cartes dels reis. Com vaig dir al company Tarannà, avui toca criticar el Nadal. Sé que tot el que diré semblen tòpics, i segurament ho són, però des de l’any passat, no puc amb el Nadal. M’explico, vaig sortir a comprar els regals de reis, i resulta que aquests es van gastar més de 400€ en regals.
Tot aquest joc de consumisme, capitalisme, etc. comença tant punt, es fa la propaganda de la loteria nacional, 20€ per a bitllet. Arriba Novembre, el televisor s’omple d’anuncis pastosos, colònia, perfum, electrònica, joguines... i la llista continua.
El menjar també és una de les grans parts, es compra un parell de dies abans de Nit Bona, i com no, fot-li més peles, uns 200€ aproximadament en menjar, que si pernil, peix, gambes, gelats, petés i encara podria continuar amb un post més llarg. Fins aquí només he omplert fins el dia de Sant Esteve. Dies de tranquil·litat i comencem Cap d’Any i Any nou, però no continuo perquè sinó em foto més malalt.
Un altre tema que toca, els grans dinars familiars. Sí que potser fa certa alegria per veure un familiar que... fa 365 dies que no veus. Si amb aquest familiar existeix bon rotllo, encara es ‘’potable’’ el dinar, el pitjor comença si estàs molest amb ell, perquè nassos li has de fer un dinar, riure-li les gracietes... una creu, si encara no m’han felicitat l’aniversari!
Fa un temps, per Nadal, es feien un parell de regals, o en les cases més adinerades tres. Sí que el nivell adquisitiu mitjà ha augmentat, però es vivia d’una altra manera, res de consumisme. Ara és tot el contrari. Jo encara no entenc el perquè de concentrar tots els regals en un o dos dies, no és més pràctic fer-ho durant l’any? Quan el cost econòmic no es tant sobtat? No deixem de recordar, al gener toca rebaixes i en alguns casos, pagar la matrícula de la universitat.
Una desgràcia que el món es mogui amb peles, i trobades familiars de pa sucat amb oli.
Per cert! Sabeu perquè en el pessebre es posa molsa? Es que en aquell poble no hi fotia fred i tampoc hi plovia? Que jo sàpiga, només hi ha sorra a Jerusalem.

9 comentaris:

iruNa ha dit...

Estic força d'acord amb tot el que dius, però crec que el que hem de fer és adaptar aquestes festes al que volem fer realment, a el que ens ve de gust i no a el que toca.
un altre tema que et volia comentar, tinc un problema!!! finalment m'he fet un bloc a blogger pq estava fins als collons de bloc.cat i ara no se massa com moure'm per aquest nou portal, no se com crear els enllaços... com que tu ets d'aquesta casa, a veure si em pots ajudar..
l'adreça del meu nou bloc és:
http://batecs.blogspot.com (per si em vols fer una visiteta.. jeje)

iruNa ha dit...

Torno a ser jo!
que finalment ja ho he pogut solucionar amb l'ajuda del gatot... buf, quin estres de tarda que he passat!
enfi, que aquesta és la meva direcció definitiva:
http://batecsdeltemps.blogspot.com
una abraçada i espero veure't per allà!!

barbollaire ha dit...

Bon Nadal company...

Tarannà ha dit...

Ja el tenim aquí, l'article que m'havies comentat que tenies ganes de fer, anti-nadal... No m'esperava menys.
És complicat. De vegades tinc la sensació que la felicitat d'aquests dies és gairebé directament proporcional a la despesa; tant en menjar com en regals. Però, carai (ara faré d'advocat del diable) a qui no li agrada seure davant d'una taula amb bon pernil, gambetes, rostit, vinet substanciós, etc, etc.? Per què, en aquest cas, no podem fer vàlida la dita "un dia és un dia?" I a qui no li agrada rebre algun regalet, així com també fer-ne?
Tanmateix, que quedi clar que també condemno el consumisme esbojarrat, però potser d'una manera més matisada.
Enguany, quan penso en aquests temes, no puc treure'm del cap la idea que tinc principis d'alienació.

Arare ha dit...

Company, no et conec, i m'és igual. Jo només et puc dir que a casa meva per Nadal ens regalem la nostra pròpia presència i res més. I els Reis, si de cas, ja portaran alguna coseta que faci falta. O no, depèn del moment econòmic que travessem. També et diré que a casa hi ha cinc nois (alguns amb les respectives parelles) una iaia i uns oncles i ens encanta estar tots junts!!!

Bon Nadal!

Un petó des del meu mar

Tals ha dit...

Tens molta raó, Uribetty. Pots pensar que, al menys, quan siguis gran podràs fer el que vulguis, a més, també pots adaptar les tradicions com tu vulguis per a que les festes passin millor. Sempre pots deixar de banda el consumisme i celebrar els dinars i sopars amb aquells qui més t'estimis.
Molts petons i bones festes ^^

Uribetty ha dit...

Bona nit a tots! Un moment que descordol cinturó, que aquests dies ha sortit panxeta i això que no en tinc mai.
Iruna tens raó, com diu Tals, s'han de celebrar com volem, tot i que smepre hi ha algun tipus de ''compromís'' per dir-ho així. Et vaig visitar un dia que vaig tenir un moment, això de l'ajuda... bé, jo et puc donar poca, vaig tardar una setmana en saber com linkar.
Company Barbollaire,que més puc dir? Bon Nadal I Feliç Any Nou.
Tarannà aquí tens un advocat del diable, sí que vene de gust unes gambes, bon vinet, cava, algun wisquet. Sí que un dia és un dia, però per aquestes festes s'ajunta tot, segurament, l'imapcte econòmic, no seria tant de cop si es fes per separat.
Arare no dic que a casa meva, o amb els familiars estigui malament, però sempre hi ha algun estira i arronsa, per exeplemple, aquest any ha vingut un familiar que veig un cop cada tres o quatre anys, i no m'ha molestat pas, tot l contrari, però és això, smepre hi ha alguna bronca anterior a la celebració... Per acabar, que hi hagi gent indica poc sobre el ''malespar'' en la familia, avui n'erem 27 a casa.
Tals en això tens raó, quan sigui gran, les celebraré al meu aire, no puc dir res més, estic d'acord amb el que dius, sense paraules.
A tots vosaltres, salutacions i petons, fins i tot al públic masculí, que cony, només faltaria que no es pogués jaja.
Que vagi bé estimats comentadors!

Nuga ha dit...

Hola!!
en aquest aspecte crec que tinc sort perquè he nascut en una família antiregals... quan algú necessita algo s’ho compra i ja esta... evidentment sempre cau algo per part dels avis sobretot en forma de diners... però en general estic molt contenta amb aquesta filosofia antiregal es una manera molt bona de no acumular coses innecessàries... jejeje
pel q fa al menjar estic com tothom decidida a quasi no menjar res fins diumenge a la nit...
Petonets a tots

Uribetty ha dit...

Nuga doncs està bé aquesta filosofia, així, apart d'objectes innecessaris, podem parlar també de despeses innecessaries.
Salutacions!