31 de desembre 2006


Bon matí a tots i totes, avui, un altre poema. Aquest ja sembla més a la temàtica poètica que tracto en el bloc, tot i això, i degut a la meva naturalesa empirista, torno a experimentar. Salutacions i avui sí, Bon Any a tothom.



Terra traguem, fins al fons

allà on diuen, que tot crema,

on fa calor, on crec jo

que només hi ha festa.


Terra traguem, dins teu,

empassem fins desaparèixer,

ja no vull viure en aquest món,

un lloc fred, individualista.


Terra traguem, sens parar,

vull, sempre vull,

sempre desitjo, vull

caure i no tornar!


Terra traguem, ara!

Diuen que allà es pateix,

com es pot patir més,

del que patim aquí?


Terra traguem

fins al fons,

dins teu,

sens parar.

Ara !

8 comentaris:

Tals ha dit...

Bé, al nostre món es pateix, però també gaudim de bons moments i de la bellesa d'allò que ens envolta ^^
Petons i bon 2007!

Uribetty ha dit...

Això sí companya Tals, patim i també en gaudeim de moments bells.
Molts petons amb gust de 2006!

iruNa ha dit...

Ahir vaig llegir l'altre poema que vas publicar... no et vaig deixar cap comentari perquè no sabia què dir-te (em vas deixar sense paraules)
Avui he llegit aquest i rellegit l'anterior, i continuo sense saber què dir-te, ja que totes les paraules que pugui escriure quedaran suspeses a l'aire, sense massa sentit... (jo avui també vull que tragui la terrra...)

Uribetty ha dit...

Ja estaria bé que desaparexèssim durant un curt perídode, i oblidar aquelles preocupacions i dedicar-nos un temps a nosaltres.

iruNa ha dit...

Doncs sí... i de fet, de tant en tant procuro fer-ho i realment va molt bé!

Tarannà ha dit...

Uribetty, no estaria de més que la terra se m'hagués empassat durant tot el dia d'avui. L'any nou sempre se'm fa més llarg que un dia sense pa. Ja he perdut el compte de les hores que fa que no acluco ulls...
Apa, ara sí, desapareixo fins demà.
Bon 2007 tinguem!

barbollaire ha dit...

Magnific company!
Bona Any 2007.

Uribetty ha dit...

Bé com veig que tant la Iruna com en Tarannà, voleu que la terra us tragui, contesto conjuntamnet.
Sí que va bé desaparèixer durant una estona. I en particular Tarannà, no cal que contis les hores sense dormir, jo ho vaig fer, i cada cop que hi pensava tenai molta més són, encara si ho penso avui m'en agafa.
Company Barbollaire, gràcies per passar per aquesta petita llesca de pà, és agradable llegir aquest Magnífic.
Salutacions a tots!