Cercles viciosos, peixos menjadors de cues, moviments recíprocs, entalpies en sistemes aïllats.
No creus que en el fons, tot és un cercle viciós? Fins i tot la història, ho és en molts moments. No vull dir que estigui tot determinat, però sí, senzillament interconectat dèbilment, sensible a qualsevol variació.
Unes variacions, que es pot proposar cada subjecte, cada home, cada dona. Petites decisions que poden canviar l’estat d’ànim, la seva vida, el curs del món.
Així ho dic, petites, ínfimes, però que segurament marcaran a la pròpia persona.
Unes decisions que, vistes des de una perifèria, com jo i un electró, ens condueixen a un estat de dubte, una observació caòtica, sense control, sense ordre, en fi, en una entropia.
Un desordre, encara que sense dubte, dins d’ell hi existeix un ordre, contradictori, sí. Però no ho és tant, observa al teu voltant, el teu poble, o ciutat, no creus que hi ha un desordre? Un caos humà, incontrolable, com la seva naturalesa? Ara torna a mirar, observa atentament, existeix un petit ordre, vides interconectades, sensibles a les variacions, una organització arquitectònica, social, cultural. Una organització humana, sense dubte, per sort, o no, qui ho sap? L’home, sembla que és l’amo de tot allò que toca, un Rei Midas.
Benvinguts a tots, a l’entropia antròpica.
8 comentaris:
Ja havies de ser químic... jeje.
M'ha agradat la reflexió, de fet crec que és veritat... que tot està lligat, que fins i tot en el caos podem trobar un cert ordre. Així és que siguem caòtics!!
Sí que potser existeix una consexió entre tot el que ens envolta, de fet crec - com es veu al post - que sí existeix.
Com dius tu, siguem caòtics!
Jo quan observo al meu voltant tendeixo a veure generalment més aviat ordre que no pas caos. O, més ben dit, no veig un cert ordre dins del caos sinó un cert caos dins de l'ordre. I precisament és aquest ordre, que ens vol encotillar i empresonar, el que voldria que s'afeblís o, fins i tot, el que agrada de tant en tant traspassar. Qui no troba plaer en acostar-se a les emocions fortes i als estimballs o abismes?
En fi, que em sumo a la vostra proclama: "siguem caòtics!"
Bona reflexió Tarannà, la tindrè en compre - bé, com tots els comentaris -
Doncs ja som tres que som caòtics, algú més serà capaç d'unir-se?
Salut i força company!
I tant que s'ha de ser caòtic, dintre de tot caos hi ha un ordre, no se si té molt a veure, però després d'edreçar l'habitació mai trobo el que busco i qyuan no l'endreço, sí jaja
Jo crec que el món està interconnectat, encara que ens sembli un caos...no heu pensat mai allòque el món és molt petit perquè coincidiu molt amb algú o us trobeu alguna persona là on no us ho esperaveu? doncs això vull dir ^^
Petooons ^^ i visca el caooos!!
Tals si algún cop haig de posar algún exemple ja t'ho comunicaré.
El que has dit de l'habitació, i trobar-se algú, són els exemples més fàcils d'entendre i habituals en els quals ens trobem, més fàcilment.
Salutacions i petons!
Ola!!
Jo tb sóc una gran defensora dl caos però quan n'hi ha massa com es el meu cas...no se si ho heu experimentat mai però creieu-me al final t'acabes estressant una mica... jeje...
el gran problema d’això d les interconnexions i d q petites decisions poden canviar moltes coses és q la majoria d vegades no som conscients d la importància d'aquestes decisions en el moment q les prenem... i no reflexionem prou abans d prendre-les..
Salut!
No puc dir res més Nugga, tens raó, hauriem de saber trobar les interaccions, aquesta és la gràcia.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada