Asseguda al sofà, amb els ulls tancats, sentint el soroll del televisor, com parlava, dient coses sense sentit, pensava. Va sentir la porta, s’obria i després d’un cop sec, es tancà, feia molt de vent aquell dia, era comprensible. Va obrir els ulls, els fills, en l’estora, jugaven, i després va veure com entrava, amb un somriure d’orella a orella, vestit amb uns texans. Va tancar els ulls, pensant en fer el sopar. De cop, quan els va tornar a obrir, estava a terra, tirada, de boca terrosa, els fills plorant, cridant, el marit dret, li va semblar un gegant que caminava cap a ella. Va intentar aixecar-se, no va poder, un altre cop, aquest pitjor, en tot l’estómac. Va quedar estirada, tocant-se el llavi, notava, la sang, espessa, que queia de la boca, sense parar. El va mirar, amb els ulls plorosos, però no va fer cap efecte, va sentir, ja mig desmaiada, com l’agafava, pel cabell, no tenia veu, ni llàgrimes, la va tirar un altre cop, contra la taula, ja no va oferir resistència, no podia, era massa fort. Es va acostar, la va mirar, amb els ulls rabiosos, i li va dir a cau d’orella.

- Ets una puta, una mala puta, m’entens? Inútil de merda… - la boca li feia pudor d’alcohol, igual que la seva roba.

Després, ella continuava amb els ulls tancats, notant com baixava la sang de la boca, i li pujava per el coll, Ell la va xutar, com si es tractes d’una pilota, fins l’habitació i tancà la porta de cop.
Els nens, com la seva mare, sense llàgrimes, es van tirar a l’estora, i van continuar amb el seu joc.


Ara, un dies més tard, Ella, contempla una gran zona verda, sent, en la cara, tota blanca i plena de marques, com cau l’aigua, les pròpies llàgrimes va pensar. Sent a dins seu, una petita vida, d’aquella fatídica tarda. Tanca els ulls, cau una llàgrima, els torna a obrir i mira com l’enterren.