08 de setembre 2007

Sense roba.


Hola de nou. Avui retorno a la poesia després d’un post ple de frikisme. Avui no tinc res a dir, més que res perquè ahir vaig sortir de nit ( no és ressaca ) i estic fet pols. Bé sense més rotllo espero que vagi bé el dia i que us agradi el poema. Salut!



Et trec la roba com si fossis una flor,

pètal a pètal, poc a poc, sens pressa.


Vull gaudir de cada corba del teu cos,

besar-la, acaronar-la, fer-la meva.


I tu, com si es tractés d’un partit de

ping-pong, comences a jugar el teu set.


Em despulles amb ràbia, ràbia continguda

per tardar tant en treure’t la roba, les fas pagar.


Besades, carícies, mossegades, xuclets,

aquest és el nostre primer ball d’enamorats.

4 comentaris:

Tals ha dit...

Mmm ara sí que et mereixes el comentari, mentre vagis aclamant aquests homes et faré el buit :P
ei, molt maco el poema, molt...dolç, fresc,sensual(?) Petonets, maco ^^

iruNa ha dit...

Saps? m'he imaginat l'escena i m'he posat.... buf!! em sembla que jo hauria reaccionat igual... quins nervis!!!
M'encanta com saps crear aquestes situacions i sensacions amb només quatre paraules... les justes, precises i idònies... Quin art!!!!

Joana ha dit...

Et porto una rosella oerquè veig que t'escau al poema!
Aisss que el canvi d'estació comença a fer estralls!!!
Bona setmana wapo!

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari Tals, doncs sí que trovo que és sensual :P
Una abraçada!

Ostres iruNa si ens posem a imaginar...tots acabariem ufff! Ara que el teu comentari em fara posar vermell ;)
Un petó!

Joana serà que s'apropa el fred i cal mantenir la temperatura, o...pujar-la!
Un petó!