Ego sum qui sum
Tornarem a cremar
els nostres cossos
sota una nit estrellada.
Tornarem a fondre
els dits en l’altre.
Records d’una infància ja perduda
guardada en la memòria,
en un calaix petit i ple de pols.
Records d’una infància apareguts
en una d’aquelles passejades
cap al vespre d’una tarda de juliol.
Reaparèixer de les cendres
més fosques i amagades.
Tornar a sentir els aromes
d’una terra ja coneguda;
terra molla d’una breu
però intensa pluja estiuenca.
d’una terra no oblidada.
Ressorgir de les llàgrimes
més fredes i ignotes.