29 de setembre 2007

Foo Fighters, The pretender.

Bona nit!

De nou un post musical, començo a donar forma a aquests tipus de post, i el cert és que m’agrada. La música anima, dona vida i temes com aquest encara més. A més crec que aquests posts són una mica de canvi respecte la poesia i a més de transició per a dies que no tinc poema preparat però toca postejar.

Tema a banda, estic fet caldo, porto tota la setmana tancat a la facultat i encara queden dies, fins el 8, si voleu alguna anècdota…un subjecte va confondre aigua amb sosa càustica…un error greu per un estudiant de química. Us deixo amb aquest clip de Foo Fighters, The pretender, que no deixa indiferent.



Keep you in the dark
You know they all pretend
Keep you in the dark
And so it all began

Send in your skeletons
Sing as their bones go marching in... again
The need you buried deep
The secrets that you keep are at the ready
Are you ready?
I'm finished making sense
Done pleading ignorance
That whole defense

Spinning infinity, boy
The wheel is spinning me
It's never-ending, never-ending
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

In time or so i'm told
I'm just another soul for sale... oh, well
The page is out of print
We are not permanent
We're temporary, temporary
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?



I'm the voice inside your head
You refuse to hear
I'm the face that you have to face
Mirrored in your stare
I'm what's left, I'm what's right
I'm the enemy
I'm the hand that will take you down
Bring you to your knees

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

Keep you in the dark
You know they all pretend

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

27 de setembre 2007

Sol.



Vull una abraçada

per no sentir-me

sol.

23 de setembre 2007

Resisteix.


Bona nit, de nou em passo per aquí amb un poema. Com a curiositat...avui he llegit un comentari d’un concurs de La Vanguardia on es deia ( igual que en un anunci ) que ‘’ la matèria ni es crea ni es destrueix ‘’ el cert és que en la meva curta vida m’han dit que no és matèria sinó energia...perquè la matèria si es pot crear ( a no ser que sigui a nivell subatòmic ) i també destruir...no ho entenc, la cultura de la TV et torna idiota, en conclusió Throw away your television!


Això és un cant desesperat a la glòria

de la solitud humana, la nostra solitud.

Penses que t’envolten, et volen…

t’estimen, i segons més tard te’n adones

que no és ni molt menys el que pensaves.


Et sents com una ampolla buida

dins la salvatge mar, fosca i cruel,

per enfonsar-te a les profunditats.

Intenta marejar-te, donar-te voltes

i de moment no t’enfonses.


Resisteix dins la fosca mar.

Tot allò que sembla fosc tard

o d’hora esdevé clar, tranquil,

plenament pausat i silenciat.

20 de setembre 2007

Records.


Bona nit!

Sembla que el bloc retorna a la seva activitat habitual, després d’uns dies de no parar quiet. Avui ja m’he embrutat com a bon projecte de químic, tant la bata com les mans han quedat plenes de iode, per sort les mans estan una mica netes, i costa de treure moltíssim, he rascat molt amb el tiosulfat per a quedar...groc. Bé us deixo amb el poema. Espero que us agradi!



Recordar el primer bes

banyat amb sal marina.


Recordar el primer cop

que els nostres cossos verges

es van fondre en un de sol.


Recordar la primera nit

junts, abraçats, feliços,

parlant amb les mirades

il·luminades per la fosca.


Vull recordar totes aquestes

imatges doncs sóc conscient

que ja no les passaré

amb tu.

18 de setembre 2007

Can't Stop.

Bon dia!
Escric ara ( 9.31 ) perquè és l'únic moment del dia que tinc buit. Exacte faig classes de tarda menys els laboratoris. Aquest post no te més suc...el faig per donar senyals de vida. Ja tinc mono de tornar a escriure però el temps no m'ho permet. Espero que demà ( dimecres ) ja pugui tornar una mica a la normalitat blocaire.
Fins aleshores us deixo amb un clip dels Red Hot Chili Peppers, que pot demostrar claramament el que em passa ( I ) can't stop.





Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant
White heat is screaming in the jungle
Complete the motion if you stumble
Go ask the dust for any answers
Come back strong with 50 belly dancers

[Chorus:]
The world I love
The tears I drop
To be part of
The wave can't stop
Ever wonder if it's all for you
The world I love
The trains I hop
To be part of
The wave can't stop
Come and tell me when it's time to

Sweetheart is bleeding in the snowcone
So smart she's leading me to ozone
Music the great communicator
Use two sticks to make it in the nature
I'll get you into penetration
The gender of a generation
The birth of every other nation
Worth your weight the gold of meditation
This chapter's going to be a close one
Smoke rings I know your going to blow one
All on a spaceship persevering
Use my hands for everything but steering
Can't stop the spirits when they need you
Mop tops are happy when they feed you
J. Butterfly is in the treetop
Birds that blow the meaning into bebop

[Repeat Chorus]

Wait a minute I'm passing out
Win or lose just like you
Far more shocking
Than anything i ever knew
How about you
10 more reasons
Why i need somebody new just like you
Far more shocking than anything I ever knew
Right on cue

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant

Kick start the golden generator
Sweet talk but don't intimidate her
Can't stop the gods from engineering
Feel no need for any interfering
Your image in the dictionary
This life is more than ordinary
Can I get 2 maybe even 3 of these
Come from space
To teach you of the pliedes
Can't stop the spirits when they need you
This life is more than just a read thru

12 de setembre 2007

La bèstia.


Bona nit. Després d’una Diada intensa i llarga, retorno a la poesia. Prefereixo més no fer cap comentari ja que el poema d’avui parla per si sol. Només un petit apunt per a que no patiu, per sort mai he viscut una escena com aquesta i espero no viure-la mai. Salutacions!


Parlava amb ella sota la pluja

asseguts en un banc esmaperdut,

un banc que reflectia

el seu estat d’ànim, totalment

arravatat per la bèstia.


Va entrar a casa amb aquella olor

tant corrent que fa sempre, olor

etílica “barata” i em va mirar,

ulls injectats en sang.


La seva veu tremolava i no era

pas per el fred que patia, podia

notar que estava ben calenta,

encesa per la ràbia plenament

racional que patia.


Un cop al meu costat va agafar-me,

fort per els braços i m’escopí.

Sense poder reaccionar em trobava

en una cantonada, tirada, perduda.


La tremolor de la seva veu va parar

de cop, i va desfer-se en el mar

de llàgrimes que li queia dels ulls.

No va continuar, va acabar diluint-se

en la meva abraçada sincera, intensa.

11 de setembre 2007

Diada nacional de Catalunya.


Un any més arriba l’onze de setembre i podem pensar que les coses segueixen igual, els Països Catalans continuen sota les mans d’aquells que el 1707 van començar a fer desaparèixer les nostres llibertats i el 1714 les van eliminar.

Podem pensar en això, però seria del tot incorrecte, aquest any a diferència dels anteriors, la societat civil catalana comença a conscienciar-se que és necessari dur a terme un procés d’autodeterminació, ja que la via estatutària està totalment esgotada en l’ actual Espanya i el federalisme que tant agrada a uns, és totalment inviable. El federalisme espanyol ha acabat amb en Petazeta, alias ZP.

Avui no és un dia purament simbòlic i per fer veure que som nacionalistes o independentistes, avui és una data per a recordar, una data per fer important. Els catalans no celebrem que vem perdre una batalla totalment salvatge contra un Borbó, Felip V. Els catalans celebrem que l’11 de setembre serà la data perfecta per fer-nos sentir com a nació, fer-nos sentir com un país lliure.

Visca la terra i els Països Catalans!


A la foto una imatge dels Micacos de Badalona.

08 de setembre 2007

Sense roba.


Hola de nou. Avui retorno a la poesia després d’un post ple de frikisme. Avui no tinc res a dir, més que res perquè ahir vaig sortir de nit ( no és ressaca ) i estic fet pols. Bé sense més rotllo espero que vagi bé el dia i que us agradi el poema. Salut!



Et trec la roba com si fossis una flor,

pètal a pètal, poc a poc, sens pressa.


Vull gaudir de cada corba del teu cos,

besar-la, acaronar-la, fer-la meva.


I tu, com si es tractés d’un partit de

ping-pong, comences a jugar el teu set.


Em despulles amb ràbia, ràbia continguda

per tardar tant en treure’t la roba, les fas pagar.


Besades, carícies, mossegades, xuclets,

aquest és el nostre primer ball d’enamorats.

07 de setembre 2007

I believe in a thing called love.

Bona nit. Ara que li he agafat el gust i el truc a penjar vídeos al bloc, aquí en teniu un. Potser ja l’heu vist, depèn de la música que escolteu. I si no, doncs mireu-lo, si no us agrada la musica riureu amb el clip. Si voleu un significat de perquè penjo aquest clip…doncs la cançó m’agrada, el grup també i crec que la música és rock en estat pur. A més si algun dia he quedat amb tota la colla d’amics per cantar en el SingStar, aquesta segur que em toca cantar-la, de les poques que se’m donen bé. Per cert, el grup es diu The Darkness i la cançó I believe in a thing called love. Que vagi bé!



04 de setembre 2007

Al vol.


Bona tarda, retornant una mica a la temàtica habitual del bloc, postejo un poema. Ja fa dies que no escric però el cert és que no he tingut temps i tampoc em sortia res de res. Bé aquí deixo el meme que em va passar la Joana, tracta de mostrar el meu fons de pantalla, doncs bé, la imatge que veureu és del Pont del Petroli de Badalona, el perquè? Doncs és un lloc molt tranquil, hi ha poca gent durant tot l’any i a més te certa importància històrica i familiar. Durant la guerra un familiar era aviador per part dels Republicans i recordo com mon avi deia que un dia aquest familiar va passar per sobre el pont saludant a tota la família. A més cal destacar que hi ha tot un grup de cavallets de mar que hi habiten. Bé fins aquí el post d’avui. Que vagi bé!


Tot això que llegeixes son paraules

caçades al vol d’un espai immaterial,

un espai totalment imaginari d’una

ment senzillament material.


Són un conjunt de significants els quals

els hi donem cert significat plenament

manipulat per la nostra percepció

errada d’una realitat manipulant.


Aquí teniu el Pont del Petroli, per cert, el meme el passo a en Millu.


01 de setembre 2007

1 ANY


Bona tarda. Avui aquest petit blog ja te un any. Un any que ha passat volant. El passat 1 de setembre començava a escriure en el portal bloc.cat i no tenia ni la més remota idea de que escriuria, si ho faria constantment entre molts altres dubtes. Ara sé ( i vosaltres també ) que escric constantment, vull dir, no he estat durant molt temps sense escriure i que de temes no n’han faltat, ja sigui poesia, narrativa, temes polítics o dèries d’un servidor.

Així que per celebrar-ho ens podem repartir aquest pastís tant peculiar però que al hora manté la coherencia d’aquest jove blog. Que vagi bé!