24 de gener 2007

Relats conjunts.





Bon mig dia companys i companyes, per primer cop, m’apunto a l’experiència dels relats conjunts, a veure que us sembla el poema, i ja sabeu, qualsevol comentari és benvingut en aquesta petita llesca de pa. Salutacions!







Una mirada penetrant,

buscant l’infinit

que no trobarà,

una raó,

per seguir bevent

el petit vas de cognat.


Ja no busca l’infinit

sinó el finit,

dins seu,

buscant una raó

per seguir, no bevent

sinó vivint.


Una realitat que el supera

en cada instant,

una realitat sense espera

que ja no és important.

- res ho és -

diu en veu alta.


El fred s’acompanya amb el cel:

glaçat i gris, trist, com ell.

Mira el cel, observa,

lentament com plora.

És la seva imatge,

Trista, etílica

Finita.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Eiiiiiiiiiiii!!! Company!!
Benvingut al club!!!
Bon poema!
Ja has deixat post Relats Conjunts perque et facin el link??

Salut!

Joana ha dit...

Un mal enemic, l'alcohol.
El poema, preciós, sentit, distant, trist....
felicitats!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt, veus com et vas superant amb cada nou poema? sembles un músic, administres perfectament el ritme, l'harmonia i els silencis. Petons, poeta! ^^

Uribetty ha dit...

Company Barbollaireeeeee!!!! Mercès per donar-me la benvinguda i també per opinar sobre el poema.
Per cert, sí he deixat un comentari, em sembla que ja han enllaçat el meu bloc.
Benvinguda Joana al bloc, gràcies per el comentari, espero haver escrit bé el poema, i com a mínim 3 ho heu afirmat.
Companya Tals que puc dir, ja no tinc paraules, espero que et serevixi aquesta expressió, ja saps que tots els teus comentaris són ben rebuts. Petons.
Salutacions!

Alepsi ha dit...

Ostres, que maco! En sèrio, m'ha agradat molt, molt!
"És la seva imatge, Trista, etílica Finita."
M'ha impactat, aquesta frase...
Benvingut a relatsconjunts! ;)

Uribetty ha dit...

Alepsi primer de tot, com no agraïr el teu comentari, per cert, sempre busco impactar al lector, si ho aconseguit, permet-me apuntar un puntet :p
Salutacions, ens llegim!

iruNa ha dit...

... com sempre em deixes sense paraules... m'encanta com jugues amb els significats, la melodia i la conjunció de les paraules... ets tot un poeta!!
ara, m'he quedat amb un regust amarg a la gola... una barreja de tristesa, foscor i desesperança...

Uribetty ha dit...

Cada cop que algú diu que el poema és bó, s'em dibuixa un somriure, gràcies per el comentari, espero anar veien-te per aquí tot i els exàmens. Per cert, ja intentaré treure't l gust aquest amb un nou poema, a vuere si surt alguna cosa bonica.
Salutacions.