No ploris
-li va dir a cau d’orella-
tranquil,
el temps ho cura tot,
ho erosiona tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
8 comentaris:
tot passa i tot deixa un rastre, subtil de vegades
Fins i tot després de la més forta de les tempestes llueix el sol, tot és saber esperar.
doncs jo no li diria res, l'abraçaria amb dolçor.
Això diuen, jo penso que el que fa el temps és estilitzar els fets i crear relats.
em sembla que fem coses semblants
mmm
m'han parlat de tu i per això estic aquí
llavors
em sembla que em deixo alguna cosa
en fi
Tens tota la raó Jesús M. Tibau.
Carquinyol espero aleshores que sigui poc temps.
De ben segur que aquesta abraçada no deixaria indiferent Déjà vie.
També Efrem, però en alguns casis en comptes d'estilitzar els deforma.
Benvingut al bloc!
Mi sa el ara passo per veure si fem coses semblants.
Ens llegim!
Ja ha passat?
Uixxx ..
Joana la resposta la tindràs en els poemes :P
Un petó ben dolç.
Publica un comentari a l'entrada