11 de gener 2009

I tot passarà.


No ploris

-li va dir a cau d’orella-

tranquil,

el temps ho cura tot,

ho erosiona tot.


8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tot passa i tot deixa un rastre, subtil de vegades

Carquinyol ha dit...

Fins i tot després de la més forta de les tempestes llueix el sol, tot és saber esperar.

Déjà vie ha dit...

doncs jo no li diria res, l'abraçaria amb dolçor.

Efrem ha dit...

Això diuen, jo penso que el que fa el temps és estilitzar els fets i crear relats.

Mi sa el ha dit...

em sembla que fem coses semblants

mmm

m'han parlat de tu i per això estic aquí

llavors

em sembla que em deixo alguna cosa

en fi

Uribetty ha dit...

Tens tota la raó Jesús M. Tibau.

Carquinyol espero aleshores que sigui poc temps.

De ben segur que aquesta abraçada no deixaria indiferent Déjà vie.

També Efrem, però en alguns casis en comptes d'estilitzar els deforma.
Benvingut al bloc!

Mi sa el ara passo per veure si fem coses semblants.
Ens llegim!

Joana ha dit...

Ja ha passat?
Uixxx ..

Uribetty ha dit...

Joana la resposta la tindràs en els poemes :P
Un petó ben dolç.