11 de desembre 2008

Ecologisme poètic.


Els dos sabem que tard o d’hora

agafarem la lluna,

i, amb compte

la substituirem per la bombeta.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina lluna avui... insubstituïble, ja t'ho dic ara.

NeoPoeta ha dit...

Però, de moment, més val que gaudim de la bona!!

Déjà vie ha dit...

vigila que no s'apagui mai jo la guardare a bon resguard dins la meva habitació, la lluna. ;)

Joana ha dit...

Com inspira la lluna...als poetes!
Bona setmana Uri!

iruNa ha dit...

Home no Uribetty, la lluna ha d'estar sempre al cel!!! A on mirarien els romàntics com nosaltres eh!? no m'imagino inspirant-nos amb la farola del davant de casa! jeje

Uribetty ha dit...

Ostres Xexu llàstima no la puc veure...
Salut!

Cal aprofitar-la Neopoeta.
Un petó.

Déjà vie...si la guardes espero que de tant en tam la pugui visitar:P
Una abraçada.

Igualment Joana, o cap de setmana que ja som dimecres:
Un petó ben dolç.

Com a mínim iruNa seriem més ecologistes jeje.
Una abraçada ben forta.

Joana ha dit...

BON NADAL, URI!!!! :)

Anònim ha dit...

Pa-sucat, esperava el teu vers del Nadal. T'has tornat una mica "dropo".

Ja me'l diràs el dia 26.

QL-bra.

Uribetty ha dit...

Gracies Joana, igualment!
Una forta abraçada!

QL-bra, QL-bra...dropo no, però estic força enfeinat de totes maneres avui som 23...encara queda per el 25.
Fins el dia 26!