26 de novembre 2008

Confidències.


Saps que les teves confidències

quedaran entre ella i la mar,

i com a màxim, la tramuntana

-que t’acaricia les mans-

les portarà fins l’arena i allà

anirà fent castells que només

tu

entendràs.



6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

pssss... malfiat del pivot aquell on està sentada la noia, que té una pinta de tafaner...

;)

Jesús M. Tibau ha dit...

castells de paraules

NeoPoeta ha dit...

Fins que arribi algú que també (per sort) pugui compratir-ho

Joana ha dit...

Es necessita un llenguatge "especial" per entendre les confidències... Hi estic d'acord!
Bon cap de setmana Uri!

iruNa ha dit...

Així haurien de ser les confidències no? secretes, màgiques, especials... úniques, propietat exclusiva d'aquells que les expliquen i les escolten.
Un poema molt entrenyable!

Uribetty ha dit...

shhh que potser és dur d'orella Carquinyol.
Salut ;)

Podria ser un nou vers Jesús M. Tibau.
Salutacions.

O potser no tanta saort NeoPoeta.
Un petó.

Veig Joana que ens posem d'acord en moltes coses ;)
Una abraçada.

I tant iruNa, totes sense exepció.
Una abraçada ben forta