Saps que les teves confidències
quedaran entre ella i la mar,
i com a màxim, la tramuntana
-que t’acaricia les mans-
les portarà fins l’arena i allà
anirà fent castells que només
tu
entendràs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
6 comentaris:
pssss... malfiat del pivot aquell on està sentada la noia, que té una pinta de tafaner...
;)
castells de paraules
Fins que arribi algú que també (per sort) pugui compratir-ho
Es necessita un llenguatge "especial" per entendre les confidències... Hi estic d'acord!
Bon cap de setmana Uri!
Així haurien de ser les confidències no? secretes, màgiques, especials... úniques, propietat exclusiva d'aquells que les expliquen i les escolten.
Un poema molt entrenyable!
shhh que potser és dur d'orella Carquinyol.
Salut ;)
Podria ser un nou vers Jesús M. Tibau.
Salutacions.
O potser no tanta saort NeoPoeta.
Un petó.
Veig Joana que ens posem d'acord en moltes coses ;)
Una abraçada.
I tant iruNa, totes sense exepció.
Una abraçada ben forta
Publica un comentari a l'entrada