18 de juliol 2008

Tardes.


Records d’una infància ja perduda

guardada en la memòria,

en un calaix petit i ple de pols.


Records d’una infància apareguts

en una d’aquelles passejades

cap al vespre d’una tarda de juliol.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

És el que tenen els records, no sabem mai quan afloraran al nostre conscient, i ens faran reviure èpoques passades.

iruNa ha dit...

Buf... quan et venen aquests records d'infància t'emana una sensació especial. A vegades és un passeig en un tarda, a vegades és una olor coneguda que feia temps que no senties, a vegades és un objecte que havia sigut company de batalles i que ja no recordaves que existís... poden ser tants els motius pels quals transportar-te en un segon als vells records de la infància!!
un poema molt tendre!
una abraçada!

Jesús M. Tibau ha dit...

Els records d'infantesa sempre estan al nostre costat, tot iq ue de vegades, molt tímids ells, són silenciosos.
És bonic parlar amb ells de tant en tant

OhCapità ha dit...

Ens allunyem cada dia de la nostra infància, ... però, la podem reviure per mitjà dels records, ... mmm, preciosa aquesta imatge de la meva infantesa que m'ha aparegut llegint aquest poema.
Bon estiu!

Déjà vie ha dit...

m'agrada!! i la foto tb.

Uribetty ha dit...

Tens tota la raó Xexu, no ho puc negar.
Salut company bioquímic!

Gràcies per el comentari iruNa, poques coses, per no dir cap, podria afegir.
Un petó ben dolç.

Molt bonic Jesús m. Tibau, i més si es amb bona companyia.
Salutacions.

Ohcapità si t'ha aparegut una imatge, amb el teu permís, m'anoto un punt.
Una abraçada!

Gracies Déjà vie.
Un petó!

Joana ha dit...

Com ens marca la infància! Encara que els records estiguin plens de pols...
M'agraden els rínxols ;)

Uribetty ha dit...

Bentornada Joana!
Els rinxols t'agraeixen el "piropo"
Un petó.

Laura Dalmau ha dit...

Aquests dibuixos de guixos al terra… quan passeges per les places de Gràcia, sobretot per la Plaça de la República, veus la xarranca al terra amb guix de color blanc. Llavors, em passa una mica com a tu, els records reneixen rere un somriure.
Bon estiu!

Uribetty ha dit...

És tot un plaer aquest somriure dels bons records Laura Dalmau.
Una abraçada.

M. J. Verdú ha dit...

Tots tenim records d'infància meravellosos. Sovint, es concentren a l'estiu perquè és on disposàvem de més temps per jugar. M'encanten els teus versos

Uribetty ha dit...

És totalment cert Maria Jesús, molts records es concentren a l'estiu.
Gracies per les teves boniques paraules.
Un petó.