Records d’una infància ja perduda
guardada en la memòria,
en un calaix petit i ple de pols.
Records d’una infància apareguts
en una d’aquelles passejades
cap al vespre d’una tarda de juliol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
12 comentaris:
És el que tenen els records, no sabem mai quan afloraran al nostre conscient, i ens faran reviure èpoques passades.
Buf... quan et venen aquests records d'infància t'emana una sensació especial. A vegades és un passeig en un tarda, a vegades és una olor coneguda que feia temps que no senties, a vegades és un objecte que havia sigut company de batalles i que ja no recordaves que existís... poden ser tants els motius pels quals transportar-te en un segon als vells records de la infància!!
un poema molt tendre!
una abraçada!
Els records d'infantesa sempre estan al nostre costat, tot iq ue de vegades, molt tímids ells, són silenciosos.
És bonic parlar amb ells de tant en tant
Ens allunyem cada dia de la nostra infància, ... però, la podem reviure per mitjà dels records, ... mmm, preciosa aquesta imatge de la meva infantesa que m'ha aparegut llegint aquest poema.
Bon estiu!
m'agrada!! i la foto tb.
Tens tota la raó Xexu, no ho puc negar.
Salut company bioquímic!
Gràcies per el comentari iruNa, poques coses, per no dir cap, podria afegir.
Un petó ben dolç.
Molt bonic Jesús m. Tibau, i més si es amb bona companyia.
Salutacions.
Ohcapità si t'ha aparegut una imatge, amb el teu permís, m'anoto un punt.
Una abraçada!
Gracies Déjà vie.
Un petó!
Com ens marca la infància! Encara que els records estiguin plens de pols...
M'agraden els rínxols ;)
Bentornada Joana!
Els rinxols t'agraeixen el "piropo"
Un petó.
Aquests dibuixos de guixos al terra… quan passeges per les places de Gràcia, sobretot per la Plaça de la República, veus la xarranca al terra amb guix de color blanc. Llavors, em passa una mica com a tu, els records reneixen rere un somriure.
Bon estiu!
És tot un plaer aquest somriure dels bons records Laura Dalmau.
Una abraçada.
Tots tenim records d'infància meravellosos. Sovint, es concentren a l'estiu perquè és on disposàvem de més temps per jugar. M'encanten els teus versos
És totalment cert Maria Jesús, molts records es concentren a l'estiu.
Gracies per les teves boniques paraules.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada