19 de maig 2008

Bengales.



Ja queda menys per l’encesa

dels primes focs d’artifici.


Encenem les bengales i,

en silenci, observem,

tota aquesta mar humana

plena de llum, parlant

en silenci.


Ja queda menys per l’encesa

dels primers focs d’artifici.


Mirem amunt, abraçats,

i observem la pluja de llums.

7 comentaris:

Carquinyol ha dit...

ummm qui va anar a la cremada del dimoooooooooooooooooniiiiiiiii ???

:P

NeoPoeta ha dit...

Que maco...

És fantàstic, Uri! M'encanta, sobretot el darrer vers. Dóna ganes d'abracar-se a algú per veure un castell de focs ^^

Gràcies per aquesta poesia!

Un petó molt gran :)

iruNa ha dit...

Oooohhh!!! jolin, has aconseguit transmetre aquesta sensació de màgia que es respira quan estàs davant dels focs artificials. El millor, sense cap mena de dubte, és poder-los compartir amb algú especial!
una abraçada!

Déjà vie ha dit...

som'hi som'hi q el curs s'acaba i l'estiu ens ve a buscar. ;)

Uribetty ha dit...

Jo carquinyol, JO! :P
Salut!

Gràcies a tu Neopoeta per els comentaris^^
Un petó ben dolç!

Tens tota la raó iruNa ;)
Una abraçada ben forta!

Déjà vie ja estic desitjant que arrivi!
Un petó!

Zenit R.A.M. ha dit...

m'ha encantat.

Uribetty ha dit...

Gracies zenit r.a.m!
Salutacions!