Ja queda menys per l’encesa
dels primes focs d’artifici.
Encenem les bengales i,
en silenci, observem,
tota aquesta mar humana
plena de llum, parlant
en silenci.
Ja queda menys per l’encesa
dels primers focs d’artifici.
Mirem amunt, abraçats,
i observem la pluja de llums.
7 comentaris:
ummm qui va anar a la cremada del dimoooooooooooooooooniiiiiiiii ???
:P
Que maco...
És fantàstic, Uri! M'encanta, sobretot el darrer vers. Dóna ganes d'abracar-se a algú per veure un castell de focs ^^
Gràcies per aquesta poesia!
Un petó molt gran :)
Oooohhh!!! jolin, has aconseguit transmetre aquesta sensació de màgia que es respira quan estàs davant dels focs artificials. El millor, sense cap mena de dubte, és poder-los compartir amb algú especial!
una abraçada!
som'hi som'hi q el curs s'acaba i l'estiu ens ve a buscar. ;)
Jo carquinyol, JO! :P
Salut!
Gràcies a tu Neopoeta per els comentaris^^
Un petó ben dolç!
Tens tota la raó iruNa ;)
Una abraçada ben forta!
Déjà vie ja estic desitjant que arrivi!
Un petó!
m'ha encantat.
Gracies zenit r.a.m!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada