Avui sí que faig una petita introducció, primer de tot, ja només queda un examen i la resta han anat bé....màxim suspenc 2, que hi farem...dijous faig l’últim i després unes vacances ben merescudes. En segon lloc i per acabar, com ja veureu el poema és una altra proposta de Relats Conjunts.
Treu el cap de la tela
i mira la realitat, de cop,
veu que no li agrada,
és pitjor del que havia
pogut imaginar mai.
Torna a mirar, i espantat
es diu a si mateix que
prefereix la ficció pictòrica.
12 comentaris:
Bona proposta senyor. De vegades, en veure el que hi ha fora, jo tampoc sortiria de casa...
bé, encara que no ens agradi... bé que hem d'airejar-nos de tant en tant. I fer el tafaner està molt bé, eh?
I torna a ficar-se dins la tela...
Molt i molt xulo!
A veure aquests exàmens... Sort wapo!
Una abraçada
cap a dins doncs!
La llàstima és que naltos no tenim quadre on amagar-nos... o sí? un petonàs!
jeje crec que tots algun cop hem desitjat viure una ficció pictòrica, sembla més senzill... molt bo com sempre!
jeje, sort d'ell, que pot triar entre sortir o quedar-se.
Sort amb els exàmens!
A vegades potser millor viure dins una pintura que no com ens ho pinten, felicitats
No hi puc afegir res més Xexu!
Salut!
Miratx així Eudald...sí...però...fer poc el tafaner.
Salut i força!
Ja he acabat Joana, a veure si demà faig post!
Un petó ben dolç!
Però ràpid Déjà vie!
Un petonàs.
Sí en tenim Tals! El bloc(g) o no es la teva casa particular? :P
Un petó saladet!
M'has llegit els pensaments Anonymous writer!
Salutacions!
Pd40 ja ho he dit una mica més amunt, sempre tenim un racó o fer-ho, el bloc, per exemple. Gràcies per la sort dels exàmens!
Salutacionsi força!
Cert mon, totalment cert...
Salutacions!
Bo company, bo...
I res de pànic pel queixal, home... jo avui ja puc començar a menjar alguna cosa X¬DDDDDD!!!!
Tu tranqui, pensa que els dentistes fan més mal quan surts i pagues que quan ets amb la boca oberta...
És ben cert... la realitat sovint es presenta massa dolorosa per mirar-la als ulls i és més fàcil quedar-se enmig d'un quadre fictici on tot pot ser.
Molt bonic, com sempre!
Ho tindré en compte Barbollaire XDDDD
Una forta abraçada!
Gràcies iruNa! Tens raó...no puc agefir res mes;)
Un petó ben dolç.
Publica un comentari a l'entrada